Prop de 20.000 republicans arribaren a Mèxic a través de tres vaixells finançats pel govern republicà. Entre ells es trobaven diversos centenars de valencians.

La implicació mexicana en el conflicte espanyol va plantejar al govern de Lázaro Cárdenas el problema de definir la posició de Mèxic cap als refugiats republicans després del final de la Guerra Civil. La iniciativa va partir del govern de Juan Negrín. En març de 1939, el primer ministre republicà espanyol va crear a París el Servei d’Evacuació de Republicans Espanyols (SERE), sota la cobertura de la legislació mexicana. L’arribada d’una migració d’aquesta magnitud va suscitar inevitables polèmiques en el si d’una societat mexicana molt polaritzada durant els últims anys del sexenni cardenista. Pel contrari, les organitzacions polítiques, socials i sindicals que constituïen la base del cardenisme es va mobilitzar a favor de l’exili republicà. Els exiliats, pràcticament des de la seua arribada, van crear un bon nombre d’associacions i una de les més destacades va ser la Casa Regional Valenciana de Mèxic.