La correspondència entre els exiliats i els que es van quedar ens proporciona una doble dimensió. Per una banda, és un document històric de gran valor de l'època, no sols per la importància dels temes tractats sinó pels personatges que desfilen per les cartes, tots ells significatius de l'exili. I, per una altra banda, també és una crònica de les circumstàncies i situacions imposades pel franquisme.

Entre els relats epistolars podem destacar la correspondència entre els germanastres Nicolau Primitiu Gómez Serrano i Emili Gómez Nadal; la relació que va mantindre Joan Fuster amb alguns exiliats o personatges claus com l'humanista i pedagog, Enric Soler i Godes.