JOSEP
CASTANYER FONS
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
CASTANYER FONS
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
ANGELÍ
CASTANYER FONS
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
CASTANYER FONS
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
EDUARD
BUÏL NAVARRO
-
(València, 1898 - 1973). Fill d’una família d’origen aragonés castellanoparlant. Va estudiar comptabilitat i francés després de la mort de son pare. Va treballar al Banc Popular de les Provisions del Pervindre i es va afiliar a la Federació de banca de la UGT. Als 18 anys va publicar els seus primers versos i poc després es va centrar en narrativa. El 1920 va publicar cinc narratives a El Cuento de Dumenche, on va compartir pàgines amb Carles Salvador. Ja en la dècada del 1930 va publicar una desena més a les pàgines de Nostra Novel·la. Va començar la seua militància política a la Joventut Nacionalista Obrera. Es va afiliar al PSOE al mateix temps que va ser president del Sindicat de Periodistes de la UGT i va dirigir la revista Avant. Al final de la guerra va arribar en el Leizardrieux a Orà. Va estar internat a Rélizane i després en els camps de treball de Bouarfa i de Colomb-Béchar. A Àfrica del Nord va continuar col·laborant en francés en la premsa. En 1972, retornat a València, va publicar la seua obra poètica A travers d’una vida.
BUÏL NAVARRO
-
(València, 1898 - 1973). Fill d’una família d’origen aragonés castellanoparlant. Va estudiar comptabilitat i francés després de la mort de son pare. Va treballar al Banc Popular de les Provisions del Pervindre i es va afiliar a la Federació de banca de la UGT. Als 18 anys va publicar els seus primers versos i poc després es va centrar en narrativa. El 1920 va publicar cinc narratives a El Cuento de Dumenche, on va compartir pàgines amb Carles Salvador. Ja en la dècada del 1930 va publicar una desena més a les pàgines de Nostra Novel·la. Va començar la seua militància política a la Joventut Nacionalista Obrera. Es va afiliar al PSOE al mateix temps que va ser president del Sindicat de Periodistes de la UGT i va dirigir la revista Avant. Al final de la guerra va arribar en el Leizardrieux a Orà. Va estar internat a Rélizane i després en els camps de treball de Bouarfa i de Colomb-Béchar. A Àfrica del Nord va continuar col·laborant en francés en la premsa. En 1972, retornat a València, va publicar la seua obra poètica A travers d’una vida.
JOSEP
CASTANYER FONS
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
CASTANYER FONS
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
ANGELÍ
CASTANYER FONS
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
CASTANYER FONS
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
EDUARD
BUÏL NAVARRO
-
(València, 1898 - 1973). Fill d’una família d’origen aragonés castellanoparlant. Va estudiar comptabilitat i francés després de la mort de son pare. Va treballar al Banc Popular de les Provisions del Pervindre i es va afiliar a la Federació de banca de la UGT. Als 18 anys va publicar els seus primers versos i poc després es va centrar en narrativa. El 1920 va publicar cinc narratives a El Cuento de Dumenche, on va compartir pàgines amb Carles Salvador. Ja en la dècada del 1930 va publicar una desena més a les pàgines de Nostra Novel·la. Va començar la seua militància política a la Joventut Nacionalista Obrera. Es va afiliar al PSOE al mateix temps que va ser president del Sindicat de Periodistes de la UGT i va dirigir la revista Avant. Al final de la guerra va arribar en el Leizardrieux a Orà. Va estar internat a Rélizane i després en els camps de treball de Bouarfa i de Colomb-Béchar. A Àfrica del Nord va continuar col·laborant en francés en la premsa. En 1972, retornat a València, va publicar la seua obra poètica A travers d’una vida.
BUÏL NAVARRO
-
(València, 1898 - 1973). Fill d’una família d’origen aragonés castellanoparlant. Va estudiar comptabilitat i francés després de la mort de son pare. Va treballar al Banc Popular de les Provisions del Pervindre i es va afiliar a la Federació de banca de la UGT. Als 18 anys va publicar els seus primers versos i poc després es va centrar en narrativa. El 1920 va publicar cinc narratives a El Cuento de Dumenche, on va compartir pàgines amb Carles Salvador. Ja en la dècada del 1930 va publicar una desena més a les pàgines de Nostra Novel·la. Va començar la seua militància política a la Joventut Nacionalista Obrera. Es va afiliar al PSOE al mateix temps que va ser president del Sindicat de Periodistes de la UGT i va dirigir la revista Avant. Al final de la guerra va arribar en el Leizardrieux a Orà. Va estar internat a Rélizane i després en els camps de treball de Bouarfa i de Colomb-Béchar. A Àfrica del Nord va continuar col·laborant en francés en la premsa. En 1972, retornat a València, va publicar la seua obra poètica A travers d’una vida.