ÀLVAR PASQUAL-LEONE I FORNER
-
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres
-
(Vinaròs, 1896-Ciutat de Mèxic, 1953) Procedent d'una família de mentalitat liberal, es va formar a la Universitat de València. Es casà amb Ascensió Chirivella i Marín, una de les primeres advocades d'Espanya, que va formar part de les dones universitàries de la generació del 27.
Els seus inicis polítics daten de 1918, quan exerceix de president de la Joventut Republicana Nacionalista. Compagina la presidència d'aquesta organització i el seus estudis amb col·laboracions en publicacions d'esquerres, com el setmanari local de Vinaròs El Socialista o la revista Pàtria Nova, fundada per ell el 1921. Va arribar a publicar en moltes més publicacions com El Pueblo, La Voz de Valencia, La Libertad o El Luchador.
Destaca la seva participació en la revista literària i progressista Taula de Lletres Valencianes, creada a València l'octubre de 1927 per Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Enric Navarro, Miquel Duran i Francesc Caballero, que buscava impulsar la valencianització de les forces polítiques i recuperar la personalitat nacional.
-
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres
-
(Vinaròs, 1896-Ciutat de Mèxic, 1953) Procedent d'una família de mentalitat liberal, es va formar a la Universitat de València. Es casà amb Ascensió Chirivella i Marín, una de les primeres advocades d'Espanya, que va formar part de les dones universitàries de la generació del 27.
Els seus inicis polítics daten de 1918, quan exerceix de president de la Joventut Republicana Nacionalista. Compagina la presidència d'aquesta organització i el seus estudis amb col·laboracions en publicacions d'esquerres, com el setmanari local de Vinaròs El Socialista o la revista Pàtria Nova, fundada per ell el 1921. Va arribar a publicar en moltes més publicacions com El Pueblo, La Voz de Valencia, La Libertad o El Luchador.
Destaca la seva participació en la revista literària i progressista Taula de Lletres Valencianes, creada a València l'octubre de 1927 per Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Enric Navarro, Miquel Duran i Francesc Caballero, que buscava impulsar la valencianització de les forces polítiques i recuperar la personalitat nacional.
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres, l´1 de febrer de 1939. Aquest mateix any, en acabar la guerra, s'exilia a Mèxic passant abans per França.
Ja instal·lat a Mèxic, va ser conseller jurídic de l'Instituto Mexicano del Seguro Social des de la seva fundació, des del qual es dedicà a publicar una sèrie de monografies sobre legislació laboral, de gran influència a tota Amèrica Llatina. Allà funda el 1943, amb un grup de republicans seguidors de Diego Martínez Barrio, el grup polític "España con Honra", l'objectiu principal del qual era donar a conèixer la legalitat de la República Espanyola.
Àlvar Pascual-Leone proposa la formació d'una associació de partits republicans a Mèxic després del final de la Guerra Civil. A partir d'aquesta idea, naix Acció Republicana Espanyola, formada bàsicament per Izquierda Republicana i Unión Republicana. Va arribar a tenir delegacions a tota Amèrica, Europa, i fins i tot en les Filipines.
Pascual-Leone va aconseguir que el president de Mèxic, Manuel Àvila Camacho, autoritzés la reunió de les Corts espanyoles al Saló de Cabildos del Palau de govern de la Ciutat de Mèxic el 17 d'agost de 1945.
Ja instal·lat a Mèxic, va ser conseller jurídic de l'Instituto Mexicano del Seguro Social des de la seva fundació, des del qual es dedicà a publicar una sèrie de monografies sobre legislació laboral, de gran influència a tota Amèrica Llatina. Allà funda el 1943, amb un grup de republicans seguidors de Diego Martínez Barrio, el grup polític "España con Honra", l'objectiu principal del qual era donar a conèixer la legalitat de la República Espanyola.
Àlvar Pascual-Leone proposa la formació d'una associació de partits republicans a Mèxic després del final de la Guerra Civil. A partir d'aquesta idea, naix Acció Republicana Espanyola, formada bàsicament per Izquierda Republicana i Unión Republicana. Va arribar a tenir delegacions a tota Amèrica, Europa, i fins i tot en les Filipines.
Pascual-Leone va aconseguir que el president de Mèxic, Manuel Àvila Camacho, autoritzés la reunió de les Corts espanyoles al Saló de Cabildos del Palau de govern de la Ciutat de Mèxic el 17 d'agost de 1945.
ÀLVAR PASQUAL-LEONE I FORNER
-
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres
-
(Vinaròs, 1896-Ciutat de Mèxic, 1953) Procedent d'una família de mentalitat liberal, es va formar a la Universitat de València. Es casà amb Ascensió Chirivella i Marín, una de les primeres advocades d'Espanya, que va formar part de les dones universitàries de la generació del 27.
Els seus inicis polítics daten de 1918, quan exerceix de president de la Joventut Republicana Nacionalista. Compagina la presidència d'aquesta organització i el seus estudis amb col·laboracions en publicacions d'esquerres, com el setmanari local de Vinaròs El Socialista o la revista Pàtria Nova, fundada per ell el 1921. Va arribar a publicar en moltes més publicacions com El Pueblo, La Voz de Valencia, La Libertad o El Luchador.
Destaca la seva participació en la revista literària i progressista Taula de Lletres Valencianes, creada a València l'octubre de 1927 per Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Enric Navarro, Miquel Duran i Francesc Caballero, que buscava impulsar la valencianització de les forces polítiques i recuperar la personalitat nacional.
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres, l´1 de febrer de 1939. Aquest mateix any, en acabar la guerra, s'exilia a Mèxic passant abans per França.
Ja instal·lat a Mèxic, va ser conseller jurídic de l'Instituto Mexicano del Seguro Social des de la seva fundació, des del qual es dedicà a publicar una sèrie de monografies sobre legislació laboral, de gran influència a tota Amèrica Llatina. Allà funda el 1943, amb un grup de republicans seguidors de Diego Martínez Barrio, el grup polític "España con Honra", l'objectiu principal del qual era donar a conèixer la legalitat de la República Espanyola.
Àlvar Pascual-Leone proposa la formació d'una associació de partits republicans a Mèxic després del final de la Guerra Civil. A partir d'aquesta idea, naix Acció Republicana Espanyola, formada bàsicament per Izquierda Republicana i Unión Republicana. Va arribar a tenir delegacions a tota Amèrica, Europa, i fins i tot en les Filipines.
Pascual-Leone va aconseguir que el president de Mèxic, Manuel Àvila Camacho, autoritzés la reunió de les Corts espanyoles al Saló de Cabildos del Palau de govern de la Ciutat de Mèxic el 17 d'agost de 1945.
-
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres
-
(Vinaròs, 1896-Ciutat de Mèxic, 1953) Procedent d'una família de mentalitat liberal, es va formar a la Universitat de València. Es casà amb Ascensió Chirivella i Marín, una de les primeres advocades d'Espanya, que va formar part de les dones universitàries de la generació del 27.
Els seus inicis polítics daten de 1918, quan exerceix de president de la Joventut Republicana Nacionalista. Compagina la presidència d'aquesta organització i el seus estudis amb col·laboracions en publicacions d'esquerres, com el setmanari local de Vinaròs El Socialista o la revista Pàtria Nova, fundada per ell el 1921. Va arribar a publicar en moltes més publicacions com El Pueblo, La Voz de Valencia, La Libertad o El Luchador.
Destaca la seva participació en la revista literària i progressista Taula de Lletres Valencianes, creada a València l'octubre de 1927 per Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Enric Navarro, Miquel Duran i Francesc Caballero, que buscava impulsar la valencianització de les forces polítiques i recuperar la personalitat nacional.
Va assistir a les últimes Corts de la República celebrades al castell de Figueres, l´1 de febrer de 1939. Aquest mateix any, en acabar la guerra, s'exilia a Mèxic passant abans per França.
Ja instal·lat a Mèxic, va ser conseller jurídic de l'Instituto Mexicano del Seguro Social des de la seva fundació, des del qual es dedicà a publicar una sèrie de monografies sobre legislació laboral, de gran influència a tota Amèrica Llatina. Allà funda el 1943, amb un grup de republicans seguidors de Diego Martínez Barrio, el grup polític "España con Honra", l'objectiu principal del qual era donar a conèixer la legalitat de la República Espanyola.
Àlvar Pascual-Leone proposa la formació d'una associació de partits republicans a Mèxic després del final de la Guerra Civil. A partir d'aquesta idea, naix Acció Republicana Espanyola, formada bàsicament per Izquierda Republicana i Unión Republicana. Va arribar a tenir delegacions a tota Amèrica, Europa, i fins i tot en les Filipines.
Pascual-Leone va aconseguir que el president de Mèxic, Manuel Àvila Camacho, autoritzés la reunió de les Corts espanyoles al Saló de Cabildos del Palau de govern de la Ciutat de Mèxic el 17 d'agost de 1945.