MIQUEL PENYA MASSIP
-
Va ser un del fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica"
-
(Castelló de la Plana, 1899-1975). Fill d'una familia acomodada de Castelló, pogué cursar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera entra ja en contacte amb els sectors esquerrans de la ciutat, sent detingut i empressonat sota l'acusació de conspiració. El febrer de 1931 constitueix el partit Acción Republicana a la provincia de Castelló, partit que a nivell estatal encapçalava Manuel Azaña i que es presentava a Castelló com una formació republicana i autonomista. Es va convertir en el seu primer president local i un any després s'hi va sumar Francesc Casas, formant el tàndem que comandarà la formació. Com a president, es va presentar a les eleccions legislatives de juny d'eixe mateix any, tot i que finalment no va eixir elegit. Aquest mateix any, i també a Castelló, impulsa la creació del diari Libertad.
El 14 d'abril d'eixe any va ser l'encarregat d'anunciar la proclamació de la República des de l'Ajuntament de Castelló.
Tan sols un any després el trobem com un dels protagonistes a un altre esdeveniment clau, convertint-se en un dels primers signants de les Normes de Castelló.
-
Va ser un del fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica"
-
(Castelló de la Plana, 1899-1975). Fill d'una familia acomodada de Castelló, pogué cursar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera entra ja en contacte amb els sectors esquerrans de la ciutat, sent detingut i empressonat sota l'acusació de conspiració. El febrer de 1931 constitueix el partit Acción Republicana a la provincia de Castelló, partit que a nivell estatal encapçalava Manuel Azaña i que es presentava a Castelló com una formació republicana i autonomista. Es va convertir en el seu primer president local i un any després s'hi va sumar Francesc Casas, formant el tàndem que comandarà la formació. Com a president, es va presentar a les eleccions legislatives de juny d'eixe mateix any, tot i que finalment no va eixir elegit. Aquest mateix any, i també a Castelló, impulsa la creació del diari Libertad.
El 14 d'abril d'eixe any va ser l'encarregat d'anunciar la proclamació de la República des de l'Ajuntament de Castelló.
Tan sols un any després el trobem com un dels protagonistes a un altre esdeveniment clau, convertint-se en un dels primers signants de les Normes de Castelló.
El 1934, es forma a Castelló un nou partit fruit de la unió de l'Acció Republicana encapçalada per Peña i Casas, del Partido Republicano Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i dels valencianistes del Grup valencianista d'Esquerra de Gaetà Huguet. Durant aquesta mateixa època el trobem com un dels fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica", alhora que col·labora amb l'Ateneu Racionalista de Castelló.
Ja durant la Guerra Civil espanyola va compaginar l'exercici de la seua professió com a metge amb l'agitació política.
En finalitzar la guerra va haver d'exiliar-se a la localitat francesa de Seta, on romangué durant algún temps i on col·laborà amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols.
Posteriorment marxà cap a Mèxic, on continua col·laborant amb tot tipus d'organitzacions d'exiliats, així com a diverses publicacions dels exiliats catalans, com Quaderns de l'Exili i Veu Catalana. El 1953 participa a la Conferència Nacional Catalana, què donarà com a resultat la creació del Consell Nacional Català.
El 1973, finalment, torna al seu Castelló natal on morirà dos anys després.
Ja durant la Guerra Civil espanyola va compaginar l'exercici de la seua professió com a metge amb l'agitació política.
En finalitzar la guerra va haver d'exiliar-se a la localitat francesa de Seta, on romangué durant algún temps i on col·laborà amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols.
Posteriorment marxà cap a Mèxic, on continua col·laborant amb tot tipus d'organitzacions d'exiliats, així com a diverses publicacions dels exiliats catalans, com Quaderns de l'Exili i Veu Catalana. El 1953 participa a la Conferència Nacional Catalana, què donarà com a resultat la creació del Consell Nacional Català.
El 1973, finalment, torna al seu Castelló natal on morirà dos anys després.
MIQUEL PENYA MASSIP
-
Va ser un del fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica"
-
(Castelló de la Plana, 1899-1975). Fill d'una familia acomodada de Castelló, pogué cursar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera entra ja en contacte amb els sectors esquerrans de la ciutat, sent detingut i empressonat sota l'acusació de conspiració. El febrer de 1931 constitueix el partit Acción Republicana a la provincia de Castelló, partit que a nivell estatal encapçalava Manuel Azaña i que es presentava a Castelló com una formació republicana i autonomista. Es va convertir en el seu primer president local i un any després s'hi va sumar Francesc Casas, formant el tàndem que comandarà la formació. Com a president, es va presentar a les eleccions legislatives de juny d'eixe mateix any, tot i que finalment no va eixir elegit. Aquest mateix any, i també a Castelló, impulsa la creació del diari Libertad.
El 14 d'abril d'eixe any va ser l'encarregat d'anunciar la proclamació de la República des de l'Ajuntament de Castelló.
Tan sols un any després el trobem com un dels protagonistes a un altre esdeveniment clau, convertint-se en un dels primers signants de les Normes de Castelló.
El 1934, es forma a Castelló un nou partit fruit de la unió de l'Acció Republicana encapçalada per Peña i Casas, del Partido Republicano Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i dels valencianistes del Grup valencianista d'Esquerra de Gaetà Huguet. Durant aquesta mateixa època el trobem com un dels fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica", alhora que col·labora amb l'Ateneu Racionalista de Castelló.
Ja durant la Guerra Civil espanyola va compaginar l'exercici de la seua professió com a metge amb l'agitació política.
En finalitzar la guerra va haver d'exiliar-se a la localitat francesa de Seta, on romangué durant algún temps i on col·laborà amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols.
Posteriorment marxà cap a Mèxic, on continua col·laborant amb tot tipus d'organitzacions d'exiliats, així com a diverses publicacions dels exiliats catalans, com Quaderns de l'Exili i Veu Catalana. El 1953 participa a la Conferència Nacional Catalana, què donarà com a resultat la creació del Consell Nacional Català.
El 1973, finalment, torna al seu Castelló natal on morirà dos anys després.
-
Va ser un del fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica"
-
(Castelló de la Plana, 1899-1975). Fill d'una familia acomodada de Castelló, pogué cursar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera entra ja en contacte amb els sectors esquerrans de la ciutat, sent detingut i empressonat sota l'acusació de conspiració. El febrer de 1931 constitueix el partit Acción Republicana a la provincia de Castelló, partit que a nivell estatal encapçalava Manuel Azaña i que es presentava a Castelló com una formació republicana i autonomista. Es va convertir en el seu primer president local i un any després s'hi va sumar Francesc Casas, formant el tàndem que comandarà la formació. Com a president, es va presentar a les eleccions legislatives de juny d'eixe mateix any, tot i que finalment no va eixir elegit. Aquest mateix any, i també a Castelló, impulsa la creació del diari Libertad.
El 14 d'abril d'eixe any va ser l'encarregat d'anunciar la proclamació de la República des de l'Ajuntament de Castelló.
Tan sols un any després el trobem com un dels protagonistes a un altre esdeveniment clau, convertint-se en un dels primers signants de les Normes de Castelló.
El 1934, es forma a Castelló un nou partit fruit de la unió de l'Acció Republicana encapçalada per Peña i Casas, del Partido Republicano Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i dels valencianistes del Grup valencianista d'Esquerra de Gaetà Huguet. Durant aquesta mateixa època el trobem com un dels fundadors dels "Amics de la Unió Soviètica", alhora que col·labora amb l'Ateneu Racionalista de Castelló.
Ja durant la Guerra Civil espanyola va compaginar l'exercici de la seua professió com a metge amb l'agitació política.
En finalitzar la guerra va haver d'exiliar-se a la localitat francesa de Seta, on romangué durant algún temps i on col·laborà amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols.
Posteriorment marxà cap a Mèxic, on continua col·laborant amb tot tipus d'organitzacions d'exiliats, així com a diverses publicacions dels exiliats catalans, com Quaderns de l'Exili i Veu Catalana. El 1953 participa a la Conferència Nacional Catalana, què donarà com a resultat la creació del Consell Nacional Català.
El 1973, finalment, torna al seu Castelló natal on morirà dos anys després.