FELIP MELIÀ
-
Va començar a escriure una biografia sobre Pau Casals que no arribaria a completar
-
(València, 1895 - Mèxic, 1973). Comediògraf, que durant la dècada de 1920 publicà obres com Patrons i proletaris, Els fills dels vells, As d'oros i Miqueta, El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Encara queda el sol en la torreta o Rialles. Però, la seua obra més important fou Pare vosté la burra, amic!, què va ser representada en diverses ocasions a València i Barcelona i, més endavant, durant el seu exili, a Mèxic. Va guanyar el concurs convocat per la Comissió Inventora dels Espectacles de Catalunya amb l’obra No jugar con el pueblo. Col·labora en el període de la Guerra Civil a publicacions com Nostre Teatro, Nostres Comèdies o Teatro Valencià.
Quan acaba la Guerra Civil, s’exilià a França, estant a un camp d’internament fins que se n’anà a la República Dominicana. A principis del 1942, però, es va traslladar a Mèxic gràcies a l'ajuda de Carles Esplà, integrant-se a la Casa Regional Valenciana de la capital mexicana. Durant un temps treballà patrocinat per Josep Garcia Borràs, un industrial barceloní qui li encarregà una biografia de Pau Casals que no arribaria a completar per desavinences amb l'industrial. Més endavant continuarà treballant però com a corrector de proves a una imprenta de la capital mexicana.
-
Va començar a escriure una biografia sobre Pau Casals que no arribaria a completar
-
(València, 1895 - Mèxic, 1973). Comediògraf, que durant la dècada de 1920 publicà obres com Patrons i proletaris, Els fills dels vells, As d'oros i Miqueta, El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Encara queda el sol en la torreta o Rialles. Però, la seua obra més important fou Pare vosté la burra, amic!, què va ser representada en diverses ocasions a València i Barcelona i, més endavant, durant el seu exili, a Mèxic. Va guanyar el concurs convocat per la Comissió Inventora dels Espectacles de Catalunya amb l’obra No jugar con el pueblo. Col·labora en el període de la Guerra Civil a publicacions com Nostre Teatro, Nostres Comèdies o Teatro Valencià.
Quan acaba la Guerra Civil, s’exilià a França, estant a un camp d’internament fins que se n’anà a la República Dominicana. A principis del 1942, però, es va traslladar a Mèxic gràcies a l'ajuda de Carles Esplà, integrant-se a la Casa Regional Valenciana de la capital mexicana. Durant un temps treballà patrocinat per Josep Garcia Borràs, un industrial barceloní qui li encarregà una biografia de Pau Casals que no arribaria a completar per desavinences amb l'industrial. Més endavant continuarà treballant però com a corrector de proves a una imprenta de la capital mexicana.
FELIP MELIÀ
-
Va començar a escriure una biografia sobre Pau Casals que no arribaria a completar
-
(València, 1895 - Mèxic, 1973). Comediògraf, que durant la dècada de 1920 publicà obres com Patrons i proletaris, Els fills dels vells, As d'oros i Miqueta, El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Encara queda el sol en la torreta o Rialles. Però, la seua obra més important fou Pare vosté la burra, amic!, què va ser representada en diverses ocasions a València i Barcelona i, més endavant, durant el seu exili, a Mèxic. Va guanyar el concurs convocat per la Comissió Inventora dels Espectacles de Catalunya amb l’obra No jugar con el pueblo. Col·labora en el període de la Guerra Civil a publicacions com Nostre Teatro, Nostres Comèdies o Teatro Valencià.
Quan acaba la Guerra Civil, s’exilià a França, estant a un camp d’internament fins que se n’anà a la República Dominicana. A principis del 1942, però, es va traslladar a Mèxic gràcies a l'ajuda de Carles Esplà, integrant-se a la Casa Regional Valenciana de la capital mexicana. Durant un temps treballà patrocinat per Josep Garcia Borràs, un industrial barceloní qui li encarregà una biografia de Pau Casals que no arribaria a completar per desavinences amb l'industrial. Més endavant continuarà treballant però com a corrector de proves a una imprenta de la capital mexicana.
-
Va començar a escriure una biografia sobre Pau Casals que no arribaria a completar
-
(València, 1895 - Mèxic, 1973). Comediògraf, que durant la dècada de 1920 publicà obres com Patrons i proletaris, Els fills dels vells, As d'oros i Miqueta, El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Encara queda el sol en la torreta o Rialles. Però, la seua obra més important fou Pare vosté la burra, amic!, què va ser representada en diverses ocasions a València i Barcelona i, més endavant, durant el seu exili, a Mèxic. Va guanyar el concurs convocat per la Comissió Inventora dels Espectacles de Catalunya amb l’obra No jugar con el pueblo. Col·labora en el període de la Guerra Civil a publicacions com Nostre Teatro, Nostres Comèdies o Teatro Valencià.
Quan acaba la Guerra Civil, s’exilià a França, estant a un camp d’internament fins que se n’anà a la República Dominicana. A principis del 1942, però, es va traslladar a Mèxic gràcies a l'ajuda de Carles Esplà, integrant-se a la Casa Regional Valenciana de la capital mexicana. Durant un temps treballà patrocinat per Josep Garcia Borràs, un industrial barceloní qui li encarregà una biografia de Pau Casals que no arribaria a completar per desavinences amb l'industrial. Més endavant continuarà treballant però com a corrector de proves a una imprenta de la capital mexicana.