ERNEST GUASP
-
Va ser un dels dels membres fundadors de la revista El Be Negre
-
(Alzira, 1901-Ciutat de Mèxic, 1984) Considerat un dels renovadors de la caricatura valenciana, fou un dels dibuixants i caricaturistes valencians més importants del segle XX. Des de ben jove s'inicia en el dibuix, començant a col·laborar a algunes publicacions de la seua ciutat natal, fins que a principi de la dècada del 1920 començà a fer-ho des de les pàgines de La Correspondencia de Valencia i un poc més endavant des d'El Mercantil Valenciano. El seu prestigi anà en augment i començà a exposar a València, a galeries com la Sala Blava o al Cercle de Belles Arts. Més endavant es traslladà a Barcelona, on compaginà la seua faceta de caricaturista i dibuixant a Las Noticias i El Diluvio amb la de periodista. El juny de 1931 el trobem com un dels membres fundadors de la revista El Be Negre, què esdevindrà una de les més importants revistes de sàtira política del moment i què destacava pel seu humor mordaç, sarcàstic i provocador. Al mateix temps que desenvolupava la seua carrera professional era un actiu militant d'Esquerra Republicana de Catalunya primer i del PSUC durant els anys de la Guerra Civil.
-
Va ser un dels dels membres fundadors de la revista El Be Negre
-
(Alzira, 1901-Ciutat de Mèxic, 1984) Considerat un dels renovadors de la caricatura valenciana, fou un dels dibuixants i caricaturistes valencians més importants del segle XX. Des de ben jove s'inicia en el dibuix, començant a col·laborar a algunes publicacions de la seua ciutat natal, fins que a principi de la dècada del 1920 començà a fer-ho des de les pàgines de La Correspondencia de Valencia i un poc més endavant des d'El Mercantil Valenciano. El seu prestigi anà en augment i començà a exposar a València, a galeries com la Sala Blava o al Cercle de Belles Arts. Més endavant es traslladà a Barcelona, on compaginà la seua faceta de caricaturista i dibuixant a Las Noticias i El Diluvio amb la de periodista. El juny de 1931 el trobem com un dels membres fundadors de la revista El Be Negre, què esdevindrà una de les més importants revistes de sàtira política del moment i què destacava pel seu humor mordaç, sarcàstic i provocador. Al mateix temps que desenvolupava la seua carrera professional era un actiu militant d'Esquerra Republicana de Catalunya primer i del PSUC durant els anys de la Guerra Civil.
Amb la finalització de la guerra s'exilià a França on va ser internat junt a molts altres republicans al camp de concentració d'Argelers. En ser posat en llibertat marxà cap a Marsella, on agafà un vaixell que el dugué fins a Casablanca, des d'on es dirigí al seu destí final, el port de Veracruz, a Mèxic. Una vegada estabilitzat a Mèxic va reprendre la seua professió com a periodista i dibuixant, treballant en nombroses publicacions, tals com La Estampa, El Popular o Novedades on col·laborà fins que morí.
ERNEST GUASP
-
Va ser un dels dels membres fundadors de la revista El Be Negre
-
(Alzira, 1901-Ciutat de Mèxic, 1984) Considerat un dels renovadors de la caricatura valenciana, fou un dels dibuixants i caricaturistes valencians més importants del segle XX. Des de ben jove s'inicia en el dibuix, començant a col·laborar a algunes publicacions de la seua ciutat natal, fins que a principi de la dècada del 1920 començà a fer-ho des de les pàgines de La Correspondencia de Valencia i un poc més endavant des d'El Mercantil Valenciano. El seu prestigi anà en augment i començà a exposar a València, a galeries com la Sala Blava o al Cercle de Belles Arts. Més endavant es traslladà a Barcelona, on compaginà la seua faceta de caricaturista i dibuixant a Las Noticias i El Diluvio amb la de periodista. El juny de 1931 el trobem com un dels membres fundadors de la revista El Be Negre, què esdevindrà una de les més importants revistes de sàtira política del moment i què destacava pel seu humor mordaç, sarcàstic i provocador. Al mateix temps que desenvolupava la seua carrera professional era un actiu militant d'Esquerra Republicana de Catalunya primer i del PSUC durant els anys de la Guerra Civil.
Amb la finalització de la guerra s'exilià a França on va ser internat junt a molts altres republicans al camp de concentració d'Argelers. En ser posat en llibertat marxà cap a Marsella, on agafà un vaixell que el dugué fins a Casablanca, des d'on es dirigí al seu destí final, el port de Veracruz, a Mèxic. Una vegada estabilitzat a Mèxic va reprendre la seua professió com a periodista i dibuixant, treballant en nombroses publicacions, tals com La Estampa, El Popular o Novedades on col·laborà fins que morí.
-
Va ser un dels dels membres fundadors de la revista El Be Negre
-
(Alzira, 1901-Ciutat de Mèxic, 1984) Considerat un dels renovadors de la caricatura valenciana, fou un dels dibuixants i caricaturistes valencians més importants del segle XX. Des de ben jove s'inicia en el dibuix, començant a col·laborar a algunes publicacions de la seua ciutat natal, fins que a principi de la dècada del 1920 començà a fer-ho des de les pàgines de La Correspondencia de Valencia i un poc més endavant des d'El Mercantil Valenciano. El seu prestigi anà en augment i començà a exposar a València, a galeries com la Sala Blava o al Cercle de Belles Arts. Més endavant es traslladà a Barcelona, on compaginà la seua faceta de caricaturista i dibuixant a Las Noticias i El Diluvio amb la de periodista. El juny de 1931 el trobem com un dels membres fundadors de la revista El Be Negre, què esdevindrà una de les més importants revistes de sàtira política del moment i què destacava pel seu humor mordaç, sarcàstic i provocador. Al mateix temps que desenvolupava la seua carrera professional era un actiu militant d'Esquerra Republicana de Catalunya primer i del PSUC durant els anys de la Guerra Civil.
Amb la finalització de la guerra s'exilià a França on va ser internat junt a molts altres republicans al camp de concentració d'Argelers. En ser posat en llibertat marxà cap a Marsella, on agafà un vaixell que el dugué fins a Casablanca, des d'on es dirigí al seu destí final, el port de Veracruz, a Mèxic. Una vegada estabilitzat a Mèxic va reprendre la seua professió com a periodista i dibuixant, treballant en nombroses publicacions, tals com La Estampa, El Popular o Novedades on col·laborà fins que morí.