ALARD PRATS BELTRÁN
-
Va ser assessor de la Secretaria de Guerra de Largo Caballero
-
(Culla, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1984). Escriptor i periodista. Tot i que va nàixer a Culla, la seua família procedia de Benassal. L’èxit de Tres días con los endemoniados li va meréixer un gran homenatge l’estiu de 1930 a la Font d’en Segures del seu poble, Benassal, amb el qual mantenia una relació ben estreta i grans amistats com Carles Salvador. Com a bon orador, va fer conferències i mítings polítics a favor del partit de Marcel·lí Domingo, Izquierda Republicana.
Alard passà del Seminari de Tortosa al de Saragossa, i més tard al Col·legi Espanyol de Roma. Ell va ser el primer director del Diario de Castellón des de 1925, va viure un temps a Barcelona i a Marsella. Després anà a Madrid, a l’Escola de Periodisme, i començà a col·laborar en diversos periòdics mentre estudiava periodisme. A Madrid va conéixer la periodista Mercedes Segura Núñez, amb qui es casà en 1934 i va ser companya i col·laboradora infatigable. Amb l’esclat de la guerra, la família se separa temporalment: ell es quedà a Madrid fins al darrer moment, i ella passà a València seguint el Govern. Va ser assessor de la Secretaria de Guerra amb Largo Caballero.
-
Va ser assessor de la Secretaria de Guerra de Largo Caballero
-
(Culla, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1984). Escriptor i periodista. Tot i que va nàixer a Culla, la seua família procedia de Benassal. L’èxit de Tres días con los endemoniados li va meréixer un gran homenatge l’estiu de 1930 a la Font d’en Segures del seu poble, Benassal, amb el qual mantenia una relació ben estreta i grans amistats com Carles Salvador. Com a bon orador, va fer conferències i mítings polítics a favor del partit de Marcel·lí Domingo, Izquierda Republicana.
Alard passà del Seminari de Tortosa al de Saragossa, i més tard al Col·legi Espanyol de Roma. Ell va ser el primer director del Diario de Castellón des de 1925, va viure un temps a Barcelona i a Marsella. Després anà a Madrid, a l’Escola de Periodisme, i començà a col·laborar en diversos periòdics mentre estudiava periodisme. A Madrid va conéixer la periodista Mercedes Segura Núñez, amb qui es casà en 1934 i va ser companya i col·laboradora infatigable. Amb l’esclat de la guerra, la família se separa temporalment: ell es quedà a Madrid fins al darrer moment, i ella passà a València seguint el Govern. Va ser assessor de la Secretaria de Guerra amb Largo Caballero.
Durant l’exili, de Tolosa de Llenguadoc passen a París i Bordeus, on s’embarquen amb rumb a les Illes Guadalupe i d’allà a Santiago de Cuba. D’allí van passar a l’Havana, on van estar nou mesos i col·labora en El Mundo i Carteles. En 1940 s’estableixen a la Ciutat de Mèxic, on havien fet cap la major part dels intel·lectuals. A Mèxic va ser director de diverses revistes, editorialista d’Excelsior, autor de nombrosos reportatges i entrevistes a personalitats intel·lectuals i científiques en Hoy, Nosotros, Acá, i membre de l’UNRRA (The United Nations Relief and Rehabilitation Administration). D’aquells anys són els llibres El torbellino de Medio Oriente (Mèxic, 1958), Visión actual de Belice (1958), La ruta de Humboldt i Un mundo alucinante.
La tornada temporal només va ser possible a la mort de Franco, en 1978 i 1980. Va morir d’un emfisema pulmonar en 1984 a la Ciutat de Mèxic.
La tornada temporal només va ser possible a la mort de Franco, en 1978 i 1980. Va morir d’un emfisema pulmonar en 1984 a la Ciutat de Mèxic.
ALARD PRATS BELTRÁN
-
Va ser assessor de la Secretaria de Guerra de Largo Caballero
-
(Culla, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1984). Escriptor i periodista. Tot i que va nàixer a Culla, la seua família procedia de Benassal. L’èxit de Tres días con los endemoniados li va meréixer un gran homenatge l’estiu de 1930 a la Font d’en Segures del seu poble, Benassal, amb el qual mantenia una relació ben estreta i grans amistats com Carles Salvador. Com a bon orador, va fer conferències i mítings polítics a favor del partit de Marcel·lí Domingo, Izquierda Republicana.
Alard passà del Seminari de Tortosa al de Saragossa, i més tard al Col·legi Espanyol de Roma. Ell va ser el primer director del Diario de Castellón des de 1925, va viure un temps a Barcelona i a Marsella. Després anà a Madrid, a l’Escola de Periodisme, i començà a col·laborar en diversos periòdics mentre estudiava periodisme. A Madrid va conéixer la periodista Mercedes Segura Núñez, amb qui es casà en 1934 i va ser companya i col·laboradora infatigable. Amb l’esclat de la guerra, la família se separa temporalment: ell es quedà a Madrid fins al darrer moment, i ella passà a València seguint el Govern. Va ser assessor de la Secretaria de Guerra amb Largo Caballero.
Durant l’exili, de Tolosa de Llenguadoc passen a París i Bordeus, on s’embarquen amb rumb a les Illes Guadalupe i d’allà a Santiago de Cuba. D’allí van passar a l’Havana, on van estar nou mesos i col·labora en El Mundo i Carteles. En 1940 s’estableixen a la Ciutat de Mèxic, on havien fet cap la major part dels intel·lectuals. A Mèxic va ser director de diverses revistes, editorialista d’Excelsior, autor de nombrosos reportatges i entrevistes a personalitats intel·lectuals i científiques en Hoy, Nosotros, Acá, i membre de l’UNRRA (The United Nations Relief and Rehabilitation Administration). D’aquells anys són els llibres El torbellino de Medio Oriente (Mèxic, 1958), Visión actual de Belice (1958), La ruta de Humboldt i Un mundo alucinante.
La tornada temporal només va ser possible a la mort de Franco, en 1978 i 1980. Va morir d’un emfisema pulmonar en 1984 a la Ciutat de Mèxic.
-
Va ser assessor de la Secretaria de Guerra de Largo Caballero
-
(Culla, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1984). Escriptor i periodista. Tot i que va nàixer a Culla, la seua família procedia de Benassal. L’èxit de Tres días con los endemoniados li va meréixer un gran homenatge l’estiu de 1930 a la Font d’en Segures del seu poble, Benassal, amb el qual mantenia una relació ben estreta i grans amistats com Carles Salvador. Com a bon orador, va fer conferències i mítings polítics a favor del partit de Marcel·lí Domingo, Izquierda Republicana.
Alard passà del Seminari de Tortosa al de Saragossa, i més tard al Col·legi Espanyol de Roma. Ell va ser el primer director del Diario de Castellón des de 1925, va viure un temps a Barcelona i a Marsella. Després anà a Madrid, a l’Escola de Periodisme, i començà a col·laborar en diversos periòdics mentre estudiava periodisme. A Madrid va conéixer la periodista Mercedes Segura Núñez, amb qui es casà en 1934 i va ser companya i col·laboradora infatigable. Amb l’esclat de la guerra, la família se separa temporalment: ell es quedà a Madrid fins al darrer moment, i ella passà a València seguint el Govern. Va ser assessor de la Secretaria de Guerra amb Largo Caballero.
Durant l’exili, de Tolosa de Llenguadoc passen a París i Bordeus, on s’embarquen amb rumb a les Illes Guadalupe i d’allà a Santiago de Cuba. D’allí van passar a l’Havana, on van estar nou mesos i col·labora en El Mundo i Carteles. En 1940 s’estableixen a la Ciutat de Mèxic, on havien fet cap la major part dels intel·lectuals. A Mèxic va ser director de diverses revistes, editorialista d’Excelsior, autor de nombrosos reportatges i entrevistes a personalitats intel·lectuals i científiques en Hoy, Nosotros, Acá, i membre de l’UNRRA (The United Nations Relief and Rehabilitation Administration). D’aquells anys són els llibres El torbellino de Medio Oriente (Mèxic, 1958), Visión actual de Belice (1958), La ruta de Humboldt i Un mundo alucinante.
La tornada temporal només va ser possible a la mort de Franco, en 1978 i 1980. Va morir d’un emfisema pulmonar en 1984 a la Ciutat de Mèxic.