SERAFÍ SALORT GINESTAR
-
Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945)
-
(Agres, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1964). Es va formar com a mestre a l’Escola Normal de València entre 1917 i 1921. Va opositar en la convocatòria de 1923, amb un resultat de 110,25 punts, la qual cosa li assegurà una de les places vacants de magisteri. La primera destinació, publicada oficialment al març de 1925, va ser l’escola de la Pobla de Benifassà. El 25 d'abril de 1925 es va fer càrrec de l’escola elemental de Culla, i en 1934 demanà un trasllat concedit finalment al Grup Cervantes de Borriana, on pel novembre era designat també mestre d’adults. Formarà part del grup renovador capitanejat per Carles Salvador i el trobarem implicat en diverses accions importants per al valencianisme i l’escola valenciana.
-
Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945)
-
(Agres, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1964). Es va formar com a mestre a l’Escola Normal de València entre 1917 i 1921. Va opositar en la convocatòria de 1923, amb un resultat de 110,25 punts, la qual cosa li assegurà una de les places vacants de magisteri. La primera destinació, publicada oficialment al març de 1925, va ser l’escola de la Pobla de Benifassà. El 25 d'abril de 1925 es va fer càrrec de l’escola elemental de Culla, i en 1934 demanà un trasllat concedit finalment al Grup Cervantes de Borriana, on pel novembre era designat també mestre d’adults. Formarà part del grup renovador capitanejat per Carles Salvador i el trobarem implicat en diverses accions importants per al valencianisme i l’escola valenciana.
Amb la caiguda de Castelló en mans franquistes (juny de 1938), Salort marxa a Manresa, en zona lleial a la República. Hi va treballar al Grup Escolar Renaixença, on hi havia un bon estol de mestres avançats: Rosa Delhom, líder en la renovació de l’ensenyament i propagandista de l’Escola Moderna.
Va fugir a França, va estar uns mesos en un camp de refugiats i d’allà va passar a Mèxic amb el vapor Sinaia, que salpà el 25 de maig de 1939 des del port de Sète amb 1.599 republicans que havien acceptat l’asil polític del president de Mèxic. A la seua fitxa d’asilat consta que hi va entrar per Veracruz el 13 de juny de 1939, que era casat, sabia francés i no professava cap religió.
Era membre de la Casa Regional Valenciana, per a la fundació de la qual va escriure en valencià la primera crida en 1942, en fou vicepresident en 1958 i col·laborà amb escrits valencians en el seu portaveu Senyera. Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945). En Senyera va publicar entre 1952-1961 diversos textos en prosa i poemes en què ressona la memòria personal.
Va fugir a França, va estar uns mesos en un camp de refugiats i d’allà va passar a Mèxic amb el vapor Sinaia, que salpà el 25 de maig de 1939 des del port de Sète amb 1.599 republicans que havien acceptat l’asil polític del president de Mèxic. A la seua fitxa d’asilat consta que hi va entrar per Veracruz el 13 de juny de 1939, que era casat, sabia francés i no professava cap religió.
Era membre de la Casa Regional Valenciana, per a la fundació de la qual va escriure en valencià la primera crida en 1942, en fou vicepresident en 1958 i col·laborà amb escrits valencians en el seu portaveu Senyera. Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945). En Senyera va publicar entre 1952-1961 diversos textos en prosa i poemes en què ressona la memòria personal.
SERAFÍ SALORT GINESTAR
-
Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945)
-
(Agres, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1964). Es va formar com a mestre a l’Escola Normal de València entre 1917 i 1921. Va opositar en la convocatòria de 1923, amb un resultat de 110,25 punts, la qual cosa li assegurà una de les places vacants de magisteri. La primera destinació, publicada oficialment al març de 1925, va ser l’escola de la Pobla de Benifassà. El 25 d'abril de 1925 es va fer càrrec de l’escola elemental de Culla, i en 1934 demanà un trasllat concedit finalment al Grup Cervantes de Borriana, on pel novembre era designat també mestre d’adults. Formarà part del grup renovador capitanejat per Carles Salvador i el trobarem implicat en diverses accions importants per al valencianisme i l’escola valenciana.
Amb la caiguda de Castelló en mans franquistes (juny de 1938), Salort marxa a Manresa, en zona lleial a la República. Hi va treballar al Grup Escolar Renaixença, on hi havia un bon estol de mestres avançats: Rosa Delhom, líder en la renovació de l’ensenyament i propagandista de l’Escola Moderna.
Va fugir a França, va estar uns mesos en un camp de refugiats i d’allà va passar a Mèxic amb el vapor Sinaia, que salpà el 25 de maig de 1939 des del port de Sète amb 1.599 republicans que havien acceptat l’asil polític del president de Mèxic. A la seua fitxa d’asilat consta que hi va entrar per Veracruz el 13 de juny de 1939, que era casat, sabia francés i no professava cap religió.
Era membre de la Casa Regional Valenciana, per a la fundació de la qual va escriure en valencià la primera crida en 1942, en fou vicepresident en 1958 i col·laborà amb escrits valencians en el seu portaveu Senyera. Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945). En Senyera va publicar entre 1952-1961 diversos textos en prosa i poemes en què ressona la memòria personal.
-
Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945)
-
(Agres, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1964). Es va formar com a mestre a l’Escola Normal de València entre 1917 i 1921. Va opositar en la convocatòria de 1923, amb un resultat de 110,25 punts, la qual cosa li assegurà una de les places vacants de magisteri. La primera destinació, publicada oficialment al març de 1925, va ser l’escola de la Pobla de Benifassà. El 25 d'abril de 1925 es va fer càrrec de l’escola elemental de Culla, i en 1934 demanà un trasllat concedit finalment al Grup Cervantes de Borriana, on pel novembre era designat també mestre d’adults. Formarà part del grup renovador capitanejat per Carles Salvador i el trobarem implicat en diverses accions importants per al valencianisme i l’escola valenciana.
Amb la caiguda de Castelló en mans franquistes (juny de 1938), Salort marxa a Manresa, en zona lleial a la República. Hi va treballar al Grup Escolar Renaixença, on hi havia un bon estol de mestres avançats: Rosa Delhom, líder en la renovació de l’ensenyament i propagandista de l’Escola Moderna.
Va fugir a França, va estar uns mesos en un camp de refugiats i d’allà va passar a Mèxic amb el vapor Sinaia, que salpà el 25 de maig de 1939 des del port de Sète amb 1.599 republicans que havien acceptat l’asil polític del president de Mèxic. A la seua fitxa d’asilat consta que hi va entrar per Veracruz el 13 de juny de 1939, que era casat, sabia francés i no professava cap religió.
Era membre de la Casa Regional Valenciana, per a la fundació de la qual va escriure en valencià la primera crida en 1942, en fou vicepresident en 1958 i col·laborà amb escrits valencians en el seu portaveu Senyera. Va escriure amb Francesc Alcalà Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a Mèxic (1945). En Senyera va publicar entre 1952-1961 diversos textos en prosa i poemes en què ressona la memòria personal.