DIEGO PERONA
-
Va conéixer personatges com ara Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier o Margarita Xirgu
-
(Cieza, 1896 - Ljubljana, 1962). Actor, poeta i dramaturg. La seua família va emigrar a la Plana a principis del segle XX. Diego va mostrar una afició especial pel teatre. Serà actor perquè tenia aptituds (atractiva presència física, veu vellutada i força expressiva excepcional), encara que no s’hi va dedicar de manera professional. Va ser gestor del Teatre Principal de 1932 a 1936, protagonitzant els anys daurats en la història del Teatre Principal, amb la programació de les propostes espanyoles i internacionals més modernes, en què Perona mostrava les seues preferències per un teatre humà i compromés.
La vida de Perona està marcada pel seu compromís polític. Va ser delegat de la Unió General de Treballadors de Correus, i el 1935 va ingressar en el Partit Comunista. Durant la guerra, fins que va entrar l’exèrcit franquista el 14 de juny de 1938, Castelló era un territori de rereguarda del front de Terol i de pas pel corredor mediterrani. A més, Benicàssim va acollir un hospital de les Brigades Internacionals i, a València, se celebrà el Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes el 1937. Tot això va permetre que Diego Perona coneguera personatges importants de l’esquerra internacional: Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier, Margarita Xirgu, Palmiro Togliatti…
-
Va conéixer personatges com ara Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier o Margarita Xirgu
-
(Cieza, 1896 - Ljubljana, 1962). Actor, poeta i dramaturg. La seua família va emigrar a la Plana a principis del segle XX. Diego va mostrar una afició especial pel teatre. Serà actor perquè tenia aptituds (atractiva presència física, veu vellutada i força expressiva excepcional), encara que no s’hi va dedicar de manera professional. Va ser gestor del Teatre Principal de 1932 a 1936, protagonitzant els anys daurats en la història del Teatre Principal, amb la programació de les propostes espanyoles i internacionals més modernes, en què Perona mostrava les seues preferències per un teatre humà i compromés.
La vida de Perona està marcada pel seu compromís polític. Va ser delegat de la Unió General de Treballadors de Correus, i el 1935 va ingressar en el Partit Comunista. Durant la guerra, fins que va entrar l’exèrcit franquista el 14 de juny de 1938, Castelló era un territori de rereguarda del front de Terol i de pas pel corredor mediterrani. A més, Benicàssim va acollir un hospital de les Brigades Internacionals i, a València, se celebrà el Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes el 1937. Tot això va permetre que Diego Perona coneguera personatges importants de l’esquerra internacional: Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier, Margarita Xirgu, Palmiro Togliatti…
Va formar part del Comité antifeixista creat a la ciutat per a reaccionar al cop d’estat que provocà la guerra. Pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Castelló, va emigrar amb la seua família a València. El 29 de març de 1939 va eixir del port de València cap a Alger. Posteriorment es refugiarà a la Unió Soviètica, on arribarà el maig del 1939.
L’obra literària de Diego Perona inclou poesia, teatre i prosa. Encara que té algunes narracions breus en valencià, publicades en revistes de Castelló de la Plana, la major part de la seua producció son textos breus en castellà, emesos per Ràdio Moscou, alguns dels qual van ser publicats en revistes i periòdics.
L’obra literària de Diego Perona inclou poesia, teatre i prosa. Encara que té algunes narracions breus en valencià, publicades en revistes de Castelló de la Plana, la major part de la seua producció son textos breus en castellà, emesos per Ràdio Moscou, alguns dels qual van ser publicats en revistes i periòdics.
DIEGO PERONA
-
Va conéixer personatges com ara Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier o Margarita Xirgu
-
(Cieza, 1896 - Ljubljana, 1962). Actor, poeta i dramaturg. La seua família va emigrar a la Plana a principis del segle XX. Diego va mostrar una afició especial pel teatre. Serà actor perquè tenia aptituds (atractiva presència física, veu vellutada i força expressiva excepcional), encara que no s’hi va dedicar de manera professional. Va ser gestor del Teatre Principal de 1932 a 1936, protagonitzant els anys daurats en la història del Teatre Principal, amb la programació de les propostes espanyoles i internacionals més modernes, en què Perona mostrava les seues preferències per un teatre humà i compromés.
La vida de Perona està marcada pel seu compromís polític. Va ser delegat de la Unió General de Treballadors de Correus, i el 1935 va ingressar en el Partit Comunista. Durant la guerra, fins que va entrar l’exèrcit franquista el 14 de juny de 1938, Castelló era un territori de rereguarda del front de Terol i de pas pel corredor mediterrani. A més, Benicàssim va acollir un hospital de les Brigades Internacionals i, a València, se celebrà el Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes el 1937. Tot això va permetre que Diego Perona coneguera personatges importants de l’esquerra internacional: Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier, Margarita Xirgu, Palmiro Togliatti…
Va formar part del Comité antifeixista creat a la ciutat per a reaccionar al cop d’estat que provocà la guerra. Pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Castelló, va emigrar amb la seua família a València. El 29 de març de 1939 va eixir del port de València cap a Alger. Posteriorment es refugiarà a la Unió Soviètica, on arribarà el maig del 1939.
L’obra literària de Diego Perona inclou poesia, teatre i prosa. Encara que té algunes narracions breus en valencià, publicades en revistes de Castelló de la Plana, la major part de la seua producció son textos breus en castellà, emesos per Ràdio Moscou, alguns dels qual van ser publicats en revistes i periòdics.
-
Va conéixer personatges com ara Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier o Margarita Xirgu
-
(Cieza, 1896 - Ljubljana, 1962). Actor, poeta i dramaturg. La seua família va emigrar a la Plana a principis del segle XX. Diego va mostrar una afició especial pel teatre. Serà actor perquè tenia aptituds (atractiva presència física, veu vellutada i força expressiva excepcional), encara que no s’hi va dedicar de manera professional. Va ser gestor del Teatre Principal de 1932 a 1936, protagonitzant els anys daurats en la història del Teatre Principal, amb la programació de les propostes espanyoles i internacionals més modernes, en què Perona mostrava les seues preferències per un teatre humà i compromés.
La vida de Perona està marcada pel seu compromís polític. Va ser delegat de la Unió General de Treballadors de Correus, i el 1935 va ingressar en el Partit Comunista. Durant la guerra, fins que va entrar l’exèrcit franquista el 14 de juny de 1938, Castelló era un territori de rereguarda del front de Terol i de pas pel corredor mediterrani. A més, Benicàssim va acollir un hospital de les Brigades Internacionals i, a València, se celebrà el Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes el 1937. Tot això va permetre que Diego Perona coneguera personatges importants de l’esquerra internacional: Rafael Alberti, José Bergamín, Alejo Carpentier, Margarita Xirgu, Palmiro Togliatti…
Va formar part del Comité antifeixista creat a la ciutat per a reaccionar al cop d’estat que provocà la guerra. Pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Castelló, va emigrar amb la seua família a València. El 29 de març de 1939 va eixir del port de València cap a Alger. Posteriorment es refugiarà a la Unió Soviètica, on arribarà el maig del 1939.
L’obra literària de Diego Perona inclou poesia, teatre i prosa. Encara que té algunes narracions breus en valencià, publicades en revistes de Castelló de la Plana, la major part de la seua producció son textos breus en castellà, emesos per Ràdio Moscou, alguns dels qual van ser publicats en revistes i periòdics.