ALEJANDRA SOLER
-
Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou
-
(València, 1913 - 2017). Fou una militant comunista i mestra republicana valenciana. Pionera en l'associacionisme universitari durant la República. A més, es va distingir pel seu amor a l'esport, i va ser una de les primeres atletes valencianes. Mentre estudiava Magisteri, es va integrar en la Federació Universitària Escolar, que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, en què va participar. En 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya i un any després es llicencià en Filosofia i Lletres; va ser una de les primeres dones llicenciades universitàries de l’Estat. Fou una lluitadora i defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys en l'escola rural i va sofrir el franquisme. Va exiliar-se des de Barcelona a l'URSS, d'on no tornà fins al 1971, per a instal·lar-se amb molta penúria primer a Madrid i sis anys després a València. Durant la Segona Guerra Mundial va estar en la batalla de Stalingrad, d'on va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia a càrrec seu. La guerra separaria Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello, va haver de fugir cap al sud i després a l'oest de Rússia, fins que, després de moltes peripècies, que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos, tornà a Moscou amb el seu marit.
-
Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou
-
(València, 1913 - 2017). Fou una militant comunista i mestra republicana valenciana. Pionera en l'associacionisme universitari durant la República. A més, es va distingir pel seu amor a l'esport, i va ser una de les primeres atletes valencianes. Mentre estudiava Magisteri, es va integrar en la Federació Universitària Escolar, que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, en què va participar. En 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya i un any després es llicencià en Filosofia i Lletres; va ser una de les primeres dones llicenciades universitàries de l’Estat. Fou una lluitadora i defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys en l'escola rural i va sofrir el franquisme. Va exiliar-se des de Barcelona a l'URSS, d'on no tornà fins al 1971, per a instal·lar-se amb molta penúria primer a Madrid i sis anys després a València. Durant la Segona Guerra Mundial va estar en la batalla de Stalingrad, d'on va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia a càrrec seu. La guerra separaria Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello, va haver de fugir cap al sud i després a l'oest de Rússia, fins que, després de moltes peripècies, que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos, tornà a Moscou amb el seu marit.
En 1958 fou designada Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou, càrrec que va desenvolupar fins que es jubilà l'any 1971. L'any 2015 va ser nomenada filla predilecta de la ciutat de València i va rebre, l’any 2016, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en l’àmbit dels Premis Nou d'Octubre. També en 2017, i gràcies a la llei de la memòria històrica el carrer on visqué els últims anys va deixar d'anomenar-se Francisco Beltrán Bigorra, un depurador del règim franquista en la Universitat de València, i va passar a dir-se carrer de la Mestra Alejandra Soler.
ALEJANDRA SOLER
-
Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou
-
(València, 1913 - València, 2017). Fou una militant comunista i mestra republicana valenciana. Pionera en l'associacionisme universitari durant la República. A més, es va distingir pel seu amor a l'esport, i va ser una de les primeres atletes valencianes. Mentre estudiava Magisteri, es va integrar en la Federació Universitària Escolar, que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, en què va participar. En 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya i un any després es llicencià en Filosofia i Lletres; va ser una de les primeres dones llicenciades universitàries de l’Estat. Fou una lluitadora i defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys en l'escola rural i va sofrir el franquisme. Va exiliar-se des de Barcelona a l'URSS, d'on no tornà fins al 1971, per a instal·lar-se amb molta penúria primer a Madrid i sis anys després a València. Durant la Segona Guerra Mundial va estar en la batalla de Stalingrad, d'on va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia a càrrec seu. La guerra separaria Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello, va haver de fugir cap al sud i després a l'oest de Rússia, fins que, després de moltes peripècies, que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos, tornà a Moscou amb el seu marit.
En 1958 fou designada Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou, càrrec que va desenvolupar fins que es jubilà l'any 1971. L'any 2015 va ser nomenada filla predilecta de la ciutat de València i va rebre, l’any 2016, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en l’àmbit dels Premis Nou d'Octubre. També en 2017, i gràcies a la llei de la memòria històrica el carrer on visqué els últims anys va deixar d'anomenar-se Francisco Beltrán Bigorra, un depurador del règim franquista en la Universitat de València, i va passar a dir-se carrer de la Mestra Alejandra Soler.
-
Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou
-
(València, 1913 - València, 2017). Fou una militant comunista i mestra republicana valenciana. Pionera en l'associacionisme universitari durant la República. A més, es va distingir pel seu amor a l'esport, i va ser una de les primeres atletes valencianes. Mentre estudiava Magisteri, es va integrar en la Federació Universitària Escolar, que comptava amb un grup de dones que practicaven atletisme, en què va participar. En 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya i un any després es llicencià en Filosofia i Lletres; va ser una de les primeres dones llicenciades universitàries de l’Estat. Fou una lluitadora i defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys en l'escola rural i va sofrir el franquisme. Va exiliar-se des de Barcelona a l'URSS, d'on no tornà fins al 1971, per a instal·lar-se amb molta penúria primer a Madrid i sis anys després a València. Durant la Segona Guerra Mundial va estar en la batalla de Stalingrad, d'on va salvar 14 xiquets, els alumnes que tenia a càrrec seu. La guerra separaria Alejandra de les seues amigues Carmen Solero i Concha Bello, va haver de fugir cap al sud i després a l'oest de Rússia, fins que, després de moltes peripècies, que relata en el seu llibre La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos, tornà a Moscou amb el seu marit.
En 1958 fou designada Cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l'Escola Superior de Diplomàcia a Moscou, càrrec que va desenvolupar fins que es jubilà l'any 1971. L'any 2015 va ser nomenada filla predilecta de la ciutat de València i va rebre, l’any 2016, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en l’àmbit dels Premis Nou d'Octubre. També en 2017, i gràcies a la llei de la memòria històrica el carrer on visqué els últims anys va deixar d'anomenar-se Francisco Beltrán Bigorra, un depurador del règim franquista en la Universitat de València, i va passar a dir-se carrer de la Mestra Alejandra Soler.