MANUELA BALLESTER I VILASECA
-
Va dirigir la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València
-
(València, 1908 - Berlín, 1994). Filla de l'escultor valencià Antoni Ballester Aparicio i germana d'altres futurs artistes: Antoni, escultor, i Rosa i Josefina, ambdues gravadores. Durant els seus estudis a l’Escola de Belles Arts va ser companya d’altres grans artistes com Rafael Pérez Contel. Se centrà en la pintura, la il·lustració i el disseny de cartells. Al voltant dels anys trenta, destaquen les col·laboracions com a il·lustradora en diverses revistes, certàmens i premis artístics. Obtingué el segon premi al cartell del Patronat Nacional de Turisme de Madrid (1935).Artista dinàmica, i membre actiu de l'anomenada Generació Valenciana dels Trenta, participà en diverses mostres col·lectives de l'època com la realitzada per l'Agrupació Valencianista Republicana a la Sala Blava de València en 1931. Un any després, es casa amb Josep Renau. Dona de conviccions d'esquerres, el compromís polític acabaria, com en el cas de Renau, en la militància al Partit Comunista durant els anys republicans, on es convertiria en una de les més destacades representants dels intel·lectuals i artistes locals pròxims a les files comunistes.
-
Va dirigir la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València
-
(València, 1908 - Berlín, 1994). Filla de l'escultor valencià Antoni Ballester Aparicio i germana d'altres futurs artistes: Antoni, escultor, i Rosa i Josefina, ambdues gravadores. Durant els seus estudis a l’Escola de Belles Arts va ser companya d’altres grans artistes com Rafael Pérez Contel. Se centrà en la pintura, la il·lustració i el disseny de cartells. Al voltant dels anys trenta, destaquen les col·laboracions com a il·lustradora en diverses revistes, certàmens i premis artístics. Obtingué el segon premi al cartell del Patronat Nacional de Turisme de Madrid (1935).Artista dinàmica, i membre actiu de l'anomenada Generació Valenciana dels Trenta, participà en diverses mostres col·lectives de l'època com la realitzada per l'Agrupació Valencianista Republicana a la Sala Blava de València en 1931. Un any després, es casa amb Josep Renau. Dona de conviccions d'esquerres, el compromís polític acabaria, com en el cas de Renau, en la militància al Partit Comunista durant els anys republicans, on es convertiria en una de les més destacades representants dels intel·lectuals i artistes locals pròxims a les files comunistes.
D'altra banda, col·laboraria a la realització d'obres de compromís polític com el cartell en el qual es reclamava el vot de les dones per al Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. Va dirigir la revista Pasionaria (1937), la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València i va col·laborar en diverses tasques de l'Exèrcit Popular. El 1937 va participar en el Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura. Es va exiliar primer a França amb una part de la seua família, fins que va poder travessar l'Atlàntic i reunir-se amb Josep Renau a Mèxic, on van romandre fins al 1959. Aquell any es va traslladar junt amb la seua família a Berlín en la que seria la segona etapa del seu exili i va continuar exercint la seua tasca artística, fins a l’any 1979 que va tornar a València.
MANUELA BALLESTER I VILASECA
-
Va dirigir la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València
-
(València, 1908 - Berlín, 1994). Filla de l'escultor valencià Antoni Ballester Aparicio i germana d'altres futurs artistes: Antoni, escultor, i Rosa i Josefina, ambdues gravadores. Durant els seus estudis a l’Escola de Belles Arts va ser companya d’altres grans artistes com Rafael Pérez Contel. Se centrà en la pintura, la il·lustració i el disseny de cartells. Al voltant dels anys trenta, destaquen les col·laboracions com a il·lustradora en diverses revistes, certàmens i premis artístics. Obtingué el segon premi al cartell del Patronat Nacional de Turisme de Madrid (1935).Artista dinàmica, i membre actiu de l'anomenada Generació Valenciana dels Trenta, participà en diverses mostres col·lectives de l'època com la realitzada per l'Agrupació Valencianista Republicana a la Sala Blava de València en 1931. Un any després, es casa amb Josep Renau. Dona de conviccions d'esquerres, el compromís polític acabaria, com en el cas de Renau, en la militància al Partit Comunista durant els anys republicans, on es convertiria en una de les més destacades representants dels intel·lectuals i artistes locals pròxims a les files comunistes.
D'altra banda, col·laboraria a la realització d'obres de compromís polític com el cartell en el qual es reclamava el vot de les dones per al Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. Va dirigir la revista Pasionaria (1937), la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València i va col·laborar en diverses tasques de l'Exèrcit Popular. El 1937 va participar en el Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura. Es va exiliar primer a França amb una part de la seua família, fins que va poder travessar l'Atlàntic i reunir-se amb Josep Renau a Mèxic, on van romandre fins al 1959. Aquell any es va traslladar junt amb la seua família a Berlín en la que seria la segona etapa del seu exili i va continuar exercint la seua tasca artística, fins a l’any 1979 que va tornar a València.
-
Va dirigir la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València
-
(València, 1908 - Berlín, 1994). Filla de l'escultor valencià Antoni Ballester Aparicio i germana d'altres futurs artistes: Antoni, escultor, i Rosa i Josefina, ambdues gravadores. Durant els seus estudis a l’Escola de Belles Arts va ser companya d’altres grans artistes com Rafael Pérez Contel. Se centrà en la pintura, la il·lustració i el disseny de cartells. Al voltant dels anys trenta, destaquen les col·laboracions com a il·lustradora en diverses revistes, certàmens i premis artístics. Obtingué el segon premi al cartell del Patronat Nacional de Turisme de Madrid (1935).Artista dinàmica, i membre actiu de l'anomenada Generació Valenciana dels Trenta, participà en diverses mostres col·lectives de l'època com la realitzada per l'Agrupació Valencianista Republicana a la Sala Blava de València en 1931. Un any després, es casa amb Josep Renau. Dona de conviccions d'esquerres, el compromís polític acabaria, com en el cas de Renau, en la militància al Partit Comunista durant els anys republicans, on es convertiria en una de les més destacades representants dels intel·lectuals i artistes locals pròxims a les files comunistes.
D'altra banda, col·laboraria a la realització d'obres de compromís polític com el cartell en el qual es reclamava el vot de les dones per al Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. Va dirigir la revista Pasionaria (1937), la revista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes de València i va col·laborar en diverses tasques de l'Exèrcit Popular. El 1937 va participar en el Congrés Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura. Es va exiliar primer a França amb una part de la seua família, fins que va poder travessar l'Atlàntic i reunir-se amb Josep Renau a Mèxic, on van romandre fins al 1959. Aquell any es va traslladar junt amb la seua família a Berlín en la que seria la segona etapa del seu exili i va continuar exercint la seua tasca artística, fins a l’any 1979 que va tornar a València.