CARLES ESPLÀ RIZO
-
El 14 d'abril de 1931 proclamà la Segona República a Alacant, apoderant-se del Govern Civil
-
(Alacant, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1971). Periodista i polític. Cursà estudis en l’Escola de Comerç d’Alacant. Als díhuit anys començà a escriure en el diari republicà El Luchador. Els seus articles en contra de la monarquia i la interrupció d’un míting de Melquiades Álvarez, líder del Partit Reformista, li comportaren el desterrament a València, on formà part de la redacció del diari El Pueblo en companyia de Félix Azzati, Vicent Marco Miranda i Juli Just.
Distanciat d’Azzati per l’antivalencianisme del PURA, Esplà va ser elegit president de la Joventut Republicana Nacionalista, agrupació que havia sorgit en 1918 d’un sector valencianista dins del blasquisme, constituïda per jóvens com els germans Àlvar i Joan Baptista Pascual-Leone, Juli Just i el mateix Esplà. La trajectòria de la Joventut Republicana Nacionalista abocà a la fundació d’Esquerra Valenciana en 1934.
-
El 14 d'abril de 1931 proclamà la Segona República a Alacant, apoderant-se del Govern Civil
-
(Alacant, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1971). Periodista i polític. Cursà estudis en l’Escola de Comerç d’Alacant. Als díhuit anys començà a escriure en el diari republicà El Luchador. Els seus articles en contra de la monarquia i la interrupció d’un míting de Melquiades Álvarez, líder del Partit Reformista, li comportaren el desterrament a València, on formà part de la redacció del diari El Pueblo en companyia de Félix Azzati, Vicent Marco Miranda i Juli Just.
Distanciat d’Azzati per l’antivalencianisme del PURA, Esplà va ser elegit president de la Joventut Republicana Nacionalista, agrupació que havia sorgit en 1918 d’un sector valencianista dins del blasquisme, constituïda per jóvens com els germans Àlvar i Joan Baptista Pascual-Leone, Juli Just i el mateix Esplà. La trajectòria de la Joventut Republicana Nacionalista abocà a la fundació d’Esquerra Valenciana en 1934.
El 14 d’abril del 1931 proclamà la Segona República a Alacant i provisionalment es feu càrrec del Govern Civil. Al maig va ser cap de l’oficina de premsa en el Ministeri d’Estat. Al mes següent fou nomenat governador civil de Barcelona, on tenia bones relacions amb els dirigents catalanistes i va facilitar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Després de la sublevació militar de juliol del 1936 va ser designat governador civil de València i, en el segon Govern de Largo Caballero, va ser ministre de Propaganda i Cultura, des d’on intentà construir una xarxa internacional de difusió de la causa republicana, atraure els intel·lectuals de tot el món i infondre ànims als combatents. En el Govern de Negrín fou subsecretari d’Estat, càrrec des d’on supervisà la tasca del suprimit Ministeri de Propaganda i organitzà els servicis diplomàtics republicans.
Després de la guerra va ser condemnat en rebel·lia pels tribunals de la dictadura a la pena de trenta anys de reclusió major. Però Esplà s’havia desplaçat a París i, poc abans de la invasió alemanya, se n’anà a Buenos Aires, on es va fer càrrec de l’agència anglesa d’informació Reuters. Després s’instal·là a Mèxic, on va ser secretari de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols, vocal d’Acció Republicana Espanyola i de la Junta Espanyola d’Alliberament.
També va presidir el Centre Republicà Espanyol i va col·laborar en les revistes de la Casa Regional Valenciana, així com en La Nostra Revista, Vida Catalana, Mundo Libre i España Nueva. En Ediciones Minerva va traduir al castellà obres de François Rabelais i Alphonse Daudet. Durant les dècades del 1950 i 1960 treballà com a traductor i corrector en les Nacions Unides.
Després de la sublevació militar de juliol del 1936 va ser designat governador civil de València i, en el segon Govern de Largo Caballero, va ser ministre de Propaganda i Cultura, des d’on intentà construir una xarxa internacional de difusió de la causa republicana, atraure els intel·lectuals de tot el món i infondre ànims als combatents. En el Govern de Negrín fou subsecretari d’Estat, càrrec des d’on supervisà la tasca del suprimit Ministeri de Propaganda i organitzà els servicis diplomàtics republicans.
Després de la guerra va ser condemnat en rebel·lia pels tribunals de la dictadura a la pena de trenta anys de reclusió major. Però Esplà s’havia desplaçat a París i, poc abans de la invasió alemanya, se n’anà a Buenos Aires, on es va fer càrrec de l’agència anglesa d’informació Reuters. Després s’instal·là a Mèxic, on va ser secretari de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols, vocal d’Acció Republicana Espanyola i de la Junta Espanyola d’Alliberament.
També va presidir el Centre Republicà Espanyol i va col·laborar en les revistes de la Casa Regional Valenciana, així com en La Nostra Revista, Vida Catalana, Mundo Libre i España Nueva. En Ediciones Minerva va traduir al castellà obres de François Rabelais i Alphonse Daudet. Durant les dècades del 1950 i 1960 treballà com a traductor i corrector en les Nacions Unides.
CARLES ESPLÀ RIZO
-
El 14 d'abril de 1931 proclamà la Segona República a Alacant, apoderant-se del Govern Civil
-
(Alacant, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1971). Periodista i polític. Cursà estudis en l’Escola de Comerç d’Alacant. Als díhuit anys començà a escriure en el diari republicà El Luchador. Els seus articles en contra de la monarquia i la interrupció d’un míting de Melquiades Álvarez, líder del Partit Reformista, li comportaren el desterrament a València, on formà part de la redacció del diari El Pueblo en companyia de Félix Azzati, Vicent Marco Miranda i Juli Just.
Distanciat d’Azzati per l’antivalencianisme del PURA, Esplà va ser elegit president de la Joventut Republicana Nacionalista, agrupació que havia sorgit en 1918 d’un sector valencianista dins del blasquisme, constituïda per jóvens com els germans Àlvar i Joan Baptista Pascual-Leone, Juli Just i el mateix Esplà. La trajectòria de la Joventut Republicana Nacionalista abocà a la fundació d’Esquerra Valenciana en 1934.
El 14 d’abril del 1931 proclamà la Segona República a Alacant i provisionalment es feu càrrec del Govern Civil. Al maig va ser cap de l’oficina de premsa en el Ministeri d’Estat. Al mes següent fou nomenat governador civil de Barcelona, on tenia bones relacions amb els dirigents catalanistes i va facilitar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Després de la sublevació militar de juliol del 1936 va ser designat governador civil de València i, en el segon Govern de Largo Caballero, va ser ministre de Propaganda i Cultura, des d’on intentà construir una xarxa internacional de difusió de la causa republicana, atraure els intel·lectuals de tot el món i infondre ànims als combatents. En el Govern de Negrín fou subsecretari d’Estat, càrrec des d’on supervisà la tasca del suprimit Ministeri de Propaganda i organitzà els servicis diplomàtics republicans.
Després de la guerra va ser condemnat en rebel·lia pels tribunals de la dictadura a la pena de trenta anys de reclusió major. Però Esplà s’havia desplaçat a París i, poc abans de la invasió alemanya, se n’anà a Buenos Aires, on es va fer càrrec de l’agència anglesa d’informació Reuters. Després s’instal·là a Mèxic, on va ser secretari de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols, vocal d’Acció Republicana Espanyola i de la Junta Espanyola d’Alliberament.
També va presidir el Centre Republicà Espanyol i va col·laborar en les revistes de la Casa Regional Valenciana, així com en La Nostra Revista, Vida Catalana, Mundo Libre i España Nueva. En Ediciones Minerva va traduir al castellà obres de François Rabelais i Alphonse Daudet. Durant les dècades del 1950 i 1960 treballà com a traductor i corrector en les Nacions Unides.
-
El 14 d'abril de 1931 proclamà la Segona República a Alacant, apoderant-se del Govern Civil
-
(Alacant, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1971). Periodista i polític. Cursà estudis en l’Escola de Comerç d’Alacant. Als díhuit anys començà a escriure en el diari republicà El Luchador. Els seus articles en contra de la monarquia i la interrupció d’un míting de Melquiades Álvarez, líder del Partit Reformista, li comportaren el desterrament a València, on formà part de la redacció del diari El Pueblo en companyia de Félix Azzati, Vicent Marco Miranda i Juli Just.
Distanciat d’Azzati per l’antivalencianisme del PURA, Esplà va ser elegit president de la Joventut Republicana Nacionalista, agrupació que havia sorgit en 1918 d’un sector valencianista dins del blasquisme, constituïda per jóvens com els germans Àlvar i Joan Baptista Pascual-Leone, Juli Just i el mateix Esplà. La trajectòria de la Joventut Republicana Nacionalista abocà a la fundació d’Esquerra Valenciana en 1934.
El 14 d’abril del 1931 proclamà la Segona República a Alacant i provisionalment es feu càrrec del Govern Civil. Al maig va ser cap de l’oficina de premsa en el Ministeri d’Estat. Al mes següent fou nomenat governador civil de Barcelona, on tenia bones relacions amb els dirigents catalanistes i va facilitar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Després de la sublevació militar de juliol del 1936 va ser designat governador civil de València i, en el segon Govern de Largo Caballero, va ser ministre de Propaganda i Cultura, des d’on intentà construir una xarxa internacional de difusió de la causa republicana, atraure els intel·lectuals de tot el món i infondre ànims als combatents. En el Govern de Negrín fou subsecretari d’Estat, càrrec des d’on supervisà la tasca del suprimit Ministeri de Propaganda i organitzà els servicis diplomàtics republicans.
Després de la guerra va ser condemnat en rebel·lia pels tribunals de la dictadura a la pena de trenta anys de reclusió major. Però Esplà s’havia desplaçat a París i, poc abans de la invasió alemanya, se n’anà a Buenos Aires, on es va fer càrrec de l’agència anglesa d’informació Reuters. Després s’instal·là a Mèxic, on va ser secretari de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols, vocal d’Acció Republicana Espanyola i de la Junta Espanyola d’Alliberament.
També va presidir el Centre Republicà Espanyol i va col·laborar en les revistes de la Casa Regional Valenciana, així com en La Nostra Revista, Vida Catalana, Mundo Libre i España Nueva. En Ediciones Minerva va traduir al castellà obres de François Rabelais i Alphonse Daudet. Durant les dècades del 1950 i 1960 treballà com a traductor i corrector en les Nacions Unides.