MARÍ CIVERA MARTÍNEZ
-
Va acudir al Congrés Nacional del sindicat a Madrid en qualitat de delegat del Sindicat Únic de Treballadors del Comerç de València
-
(València, 1900 - Ciutat de Mèxic, 1975). Periodista, sindicalista i polític. Va estudiar comptabilitat i va treballar en una consignatària del Grau de València. En 1919 es va afiliar a la CNT i en 1925 entrà en la maçoneria. En 1930 va començar la tasca d’editor i director de la publicació quinzenal Cuadernos de Cultura, en què col·laboraven autors marxistes, republicans i liberals antimonàrquics, amb voluntat de formar la classe obrera.
En 1931 publicà l’obra El sindicalismo. Historia, filosofía, economía, la qual augmentà el seu reconeixement entre el sindicalisme anarquista. En 1933 obtingué una plaça de funcionari en l’Institut del Vi de Madrid i, un any després, va ser un dels constituents del Partit Sindicalista d’Ángel Pestaña. De seguida, es convertí en un dels ideòlegs de referència del partit i va començar a col·laborar en El Sindicalista.
-
Va acudir al Congrés Nacional del sindicat a Madrid en qualitat de delegat del Sindicat Únic de Treballadors del Comerç de València
-
(València, 1900 - Ciutat de Mèxic, 1975). Periodista, sindicalista i polític. Va estudiar comptabilitat i va treballar en una consignatària del Grau de València. En 1919 es va afiliar a la CNT i en 1925 entrà en la maçoneria. En 1930 va començar la tasca d’editor i director de la publicació quinzenal Cuadernos de Cultura, en què col·laboraven autors marxistes, republicans i liberals antimonàrquics, amb voluntat de formar la classe obrera.
En 1931 publicà l’obra El sindicalismo. Historia, filosofía, economía, la qual augmentà el seu reconeixement entre el sindicalisme anarquista. En 1933 obtingué una plaça de funcionari en l’Institut del Vi de Madrid i, un any després, va ser un dels constituents del Partit Sindicalista d’Ángel Pestaña. De seguida, es convertí en un dels ideòlegs de referència del partit i va començar a col·laborar en El Sindicalista.
L’estiu del 1936 es feu càrrec a València de la direcció d’El Pueblo, subtitulat Diario del Partido Sindicalista. L’any següent va ser un dels fundadors de la Secció d’Estudis Econòmics de l’Institut d’Estudis Valencians que havia creat Francesc Bosch i Morata i que dirigia l’enginyer agrònom Rafael Font de Mora i Llorens.
El mateix 1937 es traslladà a Barcelona i substituí Ángel Pestaña en la direcció del periòdic Mañana, òrgan d’expressió de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. Quan morí Pestaña assumí la presidència del partit.
En finalitzar la Guerra Civil va creuar els Pirineus i va ser internat en el camp d’Argelers, on estigué alguns mesos fins que aconseguí un visat per a anar a Mèxic. En 1942 embarcà a Marsella en el Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, des d’on embarcà en el Nyassa cap a Mèxic, on continuà la tasca d’editor i fou gerent de l’editorial Uteha. Va ser soci de la Casa Regional Valenciana, col·laborà en les seues publicacions Levante i Mediterrani, de la qual fou director, així com en La Nostra Revista, Quaderns de l’Exili, La Humanitat, CNT, Espoir i Horizontes.
El mateix 1937 es traslladà a Barcelona i substituí Ángel Pestaña en la direcció del periòdic Mañana, òrgan d’expressió de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. Quan morí Pestaña assumí la presidència del partit.
En finalitzar la Guerra Civil va creuar els Pirineus i va ser internat en el camp d’Argelers, on estigué alguns mesos fins que aconseguí un visat per a anar a Mèxic. En 1942 embarcà a Marsella en el Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, des d’on embarcà en el Nyassa cap a Mèxic, on continuà la tasca d’editor i fou gerent de l’editorial Uteha. Va ser soci de la Casa Regional Valenciana, col·laborà en les seues publicacions Levante i Mediterrani, de la qual fou director, així com en La Nostra Revista, Quaderns de l’Exili, La Humanitat, CNT, Espoir i Horizontes.
MARÍ CIVERA MARTÍNEZ
-
Va acudir al Congrés Nacional del sindicat a Madrid en qualitat de delegat del Sindicat Únic de Treballadors del Comerç de València
-
(València, 1900 - Ciutat de Mèxic, 1975). Periodista, sindicalista i polític. Va estudiar comptabilitat i va treballar en una consignatària del Grau de València. En 1919 es va afiliar a la CNT i en 1925 entrà en la maçoneria. En 1930 va començar la tasca d’editor i director de la publicació quinzenal Cuadernos de Cultura, en què col·laboraven autors marxistes, republicans i liberals antimonàrquics, amb voluntat de formar la classe obrera.
En 1931 publicà l’obra El sindicalismo. Historia, filosofía, economía, la qual augmentà el seu reconeixement entre el sindicalisme anarquista. En 1933 obtingué una plaça de funcionari en l’Institut del Vi de Madrid i, un any després, va ser un dels constituents del Partit Sindicalista d’Ángel Pestaña. De seguida, es convertí en un dels ideòlegs de referència del partit i va començar a col·laborar en El Sindicalista.
El mateix 1937 es traslladà a Barcelona i substituí Ángel Pestaña en la direcció del periòdic Mañana, òrgan d’expressió de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. Quan morí Pestaña assumí la presidència del partit.
En finalitzar la Guerra Civil va creuar els Pirineus i va ser internat en el camp d’Argelers, on estigué alguns mesos fins que aconseguí un visat per a anar a Mèxic. En 1942 embarcà a Marsella en el Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, des d’on embarcà en el Nyassa cap a Mèxic, on continuà la tasca d’editor i fou gerent de l’editorial Uteha. Va ser soci de la Casa Regional Valenciana, col·laborà en les seues publicacions Levante i Mediterrani, de la qual fou director, així com en La Nostra Revista, Quaderns de l’Exili, La Humanitat, CNT, Espoir i Horizontes.
-
Va acudir al Congrés Nacional del sindicat a Madrid en qualitat de delegat del Sindicat Únic de Treballadors del Comerç de València
-
(València, 1900 - Ciutat de Mèxic, 1975). Periodista, sindicalista i polític. Va estudiar comptabilitat i va treballar en una consignatària del Grau de València. En 1919 es va afiliar a la CNT i en 1925 entrà en la maçoneria. En 1930 va començar la tasca d’editor i director de la publicació quinzenal Cuadernos de Cultura, en què col·laboraven autors marxistes, republicans i liberals antimonàrquics, amb voluntat de formar la classe obrera.
En 1931 publicà l’obra El sindicalismo. Historia, filosofía, economía, la qual augmentà el seu reconeixement entre el sindicalisme anarquista. En 1933 obtingué una plaça de funcionari en l’Institut del Vi de Madrid i, un any després, va ser un dels constituents del Partit Sindicalista d’Ángel Pestaña. De seguida, es convertí en un dels ideòlegs de referència del partit i va començar a col·laborar en El Sindicalista.
El mateix 1937 es traslladà a Barcelona i substituí Ángel Pestaña en la direcció del periòdic Mañana, òrgan d’expressió de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. Quan morí Pestaña assumí la presidència del partit.
En finalitzar la Guerra Civil va creuar els Pirineus i va ser internat en el camp d’Argelers, on estigué alguns mesos fins que aconseguí un visat per a anar a Mèxic. En 1942 embarcà a Marsella en el Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, des d’on embarcà en el Nyassa cap a Mèxic, on continuà la tasca d’editor i fou gerent de l’editorial Uteha. Va ser soci de la Casa Regional Valenciana, col·laborà en les seues publicacions Levante i Mediterrani, de la qual fou director, així com en La Nostra Revista, Quaderns de l’Exili, La Humanitat, CNT, Espoir i Horizontes.