EMILI GÓMEZ NADAL
-
Fou membre ben actiu de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura
-
(València 1907 – Valencia d’Agen 1993). Historiador, professor, escriptor i polític. Fill de Doménec Gómez Graneria i germanastre per part de pare de Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Va cursar Filosofia i Lletres en la Universitat de València en la secció d’Història. Va ser pensionat per a preparar el doctorat a Madrid.
En 1930 va ser un dels principals promotors d’Acció Cultural Valenciana, associació de professors i estudiants valencianistes, i va col·laborar en la revista Acció Valenciana. El mateix any va participar en la fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana. Va residir a París el curs 1933-1934, on es va adscriure al comunisme. Retornat a València, va començar a estudiar els clàssics del marxisme.
-
Fou membre ben actiu de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura
-
(València 1907 – Valencia d’Agen 1993). Historiador, professor, escriptor i polític. Fill de Doménec Gómez Graneria i germanastre per part de pare de Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Va cursar Filosofia i Lletres en la Universitat de València en la secció d’Història. Va ser pensionat per a preparar el doctorat a Madrid.
En 1930 va ser un dels principals promotors d’Acció Cultural Valenciana, associació de professors i estudiants valencianistes, i va col·laborar en la revista Acció Valenciana. El mateix any va participar en la fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana. Va residir a París el curs 1933-1934, on es va adscriure al comunisme. Retornat a València, va començar a estudiar els clàssics del marxisme.
La sublevació militar del 18 de juliol del 1936 el va sorprendre a Madrid, on s’integrà en el Quint Regiment i va enviar col·laboracions al diari Verdad. En 1937 va ser nomenat secretari de Wenceslao Roces, subsecretari d’Instrucció Pública. Va col·laborar en la redacció de la ponència que Carles Salvador va exposar en el 2n Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura. Va ser membre de la Comissió Executiva de la Casa de la Cultura de València fundada com a refugi d’intel·lectuals evacuats de Madrid.
En 1939 va passar a França. Va evitar ser reclòs en un camp de concentració i s’instal·là a París, on va treballar en el comité de suport als exiliats i en el SERE.
A finals del 1940, després de la invasió de França per l’exèrcit alemany, es va encarregar de reorganitzar el PCE a la Bretanya i va contribuir a ordenar la Resistència. En una de les reorganitzacions del PCE, en 1942, es va encarregar d’estructurar la Unió Nacional Espanyola.
Va treballar en la confecció del catàleg de la secció espanyola de la Bibliothèque nationale i, fins al 1969, any en què es va jubilar, fou intèrpret, traductor i documentalista de la Confederació Nacional del Treball, el poderós sindicat francés.
En 1972 va publicar a València l’assaig El País Valencià i els altres, en què va fer una aproximació històrica a la qüestió valenciana des del marxisme. Jubilat, es va establir en la població occitana Valença d’Agen, on va morir en 1993.
En 1939 va passar a França. Va evitar ser reclòs en un camp de concentració i s’instal·là a París, on va treballar en el comité de suport als exiliats i en el SERE.
A finals del 1940, després de la invasió de França per l’exèrcit alemany, es va encarregar de reorganitzar el PCE a la Bretanya i va contribuir a ordenar la Resistència. En una de les reorganitzacions del PCE, en 1942, es va encarregar d’estructurar la Unió Nacional Espanyola.
Va treballar en la confecció del catàleg de la secció espanyola de la Bibliothèque nationale i, fins al 1969, any en què es va jubilar, fou intèrpret, traductor i documentalista de la Confederació Nacional del Treball, el poderós sindicat francés.
En 1972 va publicar a València l’assaig El País Valencià i els altres, en què va fer una aproximació històrica a la qüestió valenciana des del marxisme. Jubilat, es va establir en la població occitana Valença d’Agen, on va morir en 1993.
EMILI GÓMEZ NADAL
-
Fou membre ben actiu de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura
-
(València 1907 – Valencia d’Agen 1993). Historiador, professor, escriptor i polític. Fill de Doménec Gómez Graneria i germanastre per part de pare de Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Va cursar Filosofia i Lletres en la Universitat de València en la secció d’Història. Va ser pensionat per a preparar el doctorat a Madrid.
En 1930 va ser un dels principals promotors d’Acció Cultural Valenciana, associació de professors i estudiants valencianistes, i va col·laborar en la revista Acció Valenciana. El mateix any va participar en la fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana. Va residir a París el curs 1933-1934, on es va adscriure al comunisme. Retornat a València, va començar a estudiar els clàssics del marxisme.
La sublevació militar del 18 de juliol del 1936 el va sorprendre a Madrid, on s’integrà en el Quint Regiment i va enviar col·laboracions al diari Verdad. En 1937 va ser nomenat secretari de Wenceslao Roces, subsecretari d’Instrucció Pública. Va col·laborar en la redacció de la ponència que Carles Salvador va exposar en el 2n Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura. Va ser membre de la Comissió Executiva de la Casa de la Cultura de València fundada com a refugi d’intel·lectuals evacuats de Madrid.
En 1939 va passar a França. Va evitar ser reclòs en un camp de concentració i s’instal·là a París, on va treballar en el comité de suport als exiliats i en el SERE.
A finals del 1940, després de la invasió de França per l’exèrcit alemany, es va encarregar de reorganitzar el PCE a la Bretanya i va contribuir a ordenar la Resistència. En una de les reorganitzacions del PCE, en 1942, es va encarregar d’estructurar la Unió Nacional Espanyola.
Va treballar en la confecció del catàleg de la secció espanyola de la Bibliothèque nationale i, fins al 1969, any en què es va jubilar, fou intèrpret, traductor i documentalista de la Confederació Nacional del Treball, el poderós sindicat francés.
En 1972 va publicar a València l’assaig El País Valencià i els altres, en què va fer una aproximació històrica a la qüestió valenciana des del marxisme. Jubilat, es va establir en la població occitana Valença d’Agen, on va morir en 1993.
-
Fou membre ben actiu de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura
-
(València 1907 – Valencia d’Agen 1993). Historiador, professor, escriptor i polític. Fill de Doménec Gómez Graneria i germanastre per part de pare de Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Va cursar Filosofia i Lletres en la Universitat de València en la secció d’Història. Va ser pensionat per a preparar el doctorat a Madrid.
En 1930 va ser un dels principals promotors d’Acció Cultural Valenciana, associació de professors i estudiants valencianistes, i va col·laborar en la revista Acció Valenciana. El mateix any va participar en la fundació de l’Agrupació Valencianista Republicana. Va residir a París el curs 1933-1934, on es va adscriure al comunisme. Retornat a València, va començar a estudiar els clàssics del marxisme.
La sublevació militar del 18 de juliol del 1936 el va sorprendre a Madrid, on s’integrà en el Quint Regiment i va enviar col·laboracions al diari Verdad. En 1937 va ser nomenat secretari de Wenceslao Roces, subsecretari d’Instrucció Pública. Va col·laborar en la redacció de la ponència que Carles Salvador va exposar en el 2n Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura. Va ser membre de la Comissió Executiva de la Casa de la Cultura de València fundada com a refugi d’intel·lectuals evacuats de Madrid.
En 1939 va passar a França. Va evitar ser reclòs en un camp de concentració i s’instal·là a París, on va treballar en el comité de suport als exiliats i en el SERE.
A finals del 1940, després de la invasió de França per l’exèrcit alemany, es va encarregar de reorganitzar el PCE a la Bretanya i va contribuir a ordenar la Resistència. En una de les reorganitzacions del PCE, en 1942, es va encarregar d’estructurar la Unió Nacional Espanyola.
Va treballar en la confecció del catàleg de la secció espanyola de la Bibliothèque nationale i, fins al 1969, any en què es va jubilar, fou intèrpret, traductor i documentalista de la Confederació Nacional del Treball, el poderós sindicat francés.
En 1972 va publicar a València l’assaig El País Valencià i els altres, en què va fer una aproximació històrica a la qüestió valenciana des del marxisme. Jubilat, es va establir en la població occitana Valença d’Agen, on va morir en 1993.