ANGELÍ CASTANYER FONS
-
Participà activament a diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili i a l'edició de 1947 celebrada a Londres va obtindre un Premi Extraordinari
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
-
Participà activament a diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili i a l'edició de 1947 celebrada a Londres va obtindre un Premi Extraordinari
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
ANGELÍ CASTANYER FONS
-
Participà activament a diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili i a l'edició de 1947 celebrada a Londres va obtindre un Premi Extraordinari
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
-
Participà activament a diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili i a l'edició de 1947 celebrada a Londres va obtindre un Premi Extraordinari
-
(Huéjena, 1905 - València, 1974). Poeta i activista cultural i polític. Des del 1924 col·laborà en la revista Germania, de Lo Rat Penat. En 1930 va obtindre la Flor Natural dels Jocs Florals de València. Durant la dècada dels trenta col·laborà en publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes, Nostre Teatre, El Camí i El País Valencià. En 1932 fou un dels firmants de les Normes de Castelló.
En 1931 fou un dels fundadors del Centre d’Actuació Valencianista, la tasca cultural del qual fou assumida per Proa (Consell de Cultura i Relacions Valencianes), creada en 1935 per Gaetà Huguet; fou vocal de la junta directiva i col·laborador del seu butlletí, Timó. El maig del 1938 fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de València en representació del Partit Valencianista d’Esquerra.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Josep. A Orà (Algèria) el va acollir una família que tenia un estudi fotogràfic, on treballà. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’establí durant tres anys a Bordeus i a partir del 1948 va establir la residència a París on, amb el seu germà, fundà la Casa Regional Valenciana.
En 1954 publicà el poemari Miratge. Fou director del periòdic Nueva República i col·laborà en El Poble Català, Vincle i Foc Nou. Participà en diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exterior. En 1971 tornà a València, després de trenta-dos anys d’exili. En 1973, un any abans de morir, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.