ARTUR PERUCHO I BADIA
-
Periodista i biògraf de Hens Beimer
-
(Borriana, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1956). Periodista i escriptor. Cursà el Batxillerat en l’Institut Lluís Vives i estudià dret en les universitats de València i Madrid. Des de ben jove col·laborà en el diari El Pueblo i en 1927 en La Gaceta Literaria. Eixe any, arran de la mort de son pare, es traslladà de Madrid a Barcelona, on feu de pont entre catalans i valencians, com es desprén de les seues col·laboracions en Taula de Lletres Valencianes. Publicà en Acció Valenciana, Avant, La Nostra Terra, La Nova Revista, Joia, La Publicitat, D’Ací i d’Allà.
En 1929 fou corresponsal de Diario de Barcelona a París, on va escriure la novel·la Ícar o la impotència. Va escriure Catalunya sota la dictadura, informe en què denuncià els atacs de la dictadura a la llengua catalana. Va col·laborar en Mirador, La Rambla de Catalunya, La Rambla i Diari del Migdia. Se’l va incloure en l’antologia generacional La poesia valenciana en 1930. En 1935 contragué matrimoni a Madrid amb la parisenca Lucienne Gache.
-
Periodista i biògraf de Hens Beimer
-
(Borriana, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1956). Periodista i escriptor. Cursà el Batxillerat en l’Institut Lluís Vives i estudià dret en les universitats de València i Madrid. Des de ben jove col·laborà en el diari El Pueblo i en 1927 en La Gaceta Literaria. Eixe any, arran de la mort de son pare, es traslladà de Madrid a Barcelona, on feu de pont entre catalans i valencians, com es desprén de les seues col·laboracions en Taula de Lletres Valencianes. Publicà en Acció Valenciana, Avant, La Nostra Terra, La Nova Revista, Joia, La Publicitat, D’Ací i d’Allà.
En 1929 fou corresponsal de Diario de Barcelona a París, on va escriure la novel·la Ícar o la impotència. Va escriure Catalunya sota la dictadura, informe en què denuncià els atacs de la dictadura a la llengua catalana. Va col·laborar en Mirador, La Rambla de Catalunya, La Rambla i Diari del Migdia. Se’l va incloure en l’antologia generacional La poesia valenciana en 1930. En 1935 contragué matrimoni a Madrid amb la parisenca Lucienne Gache.
A conseqüència de la sublevació militar del 1936 s’identificà amb l’ideal comunista, sense abandonar el republicanisme federal d’esquerres. L’octubre del 1936 s’instal·là a Barcelona, on fou designat director del setmanari Mirador, confiscat pel PSUC. També treballà en la productora i distribuïdora cinematogràfica de filiació comunista Film Popular.
Al final de la guerra passà la frontera i es reuní amb Lucienne a París, fins que el 4 d’abril embarcà a Sant Nazer en el Flandre, vapor que atracà a Veracruz el 22 d’abril del 1939. A finals de juliol Lucienne va arribar en el Mexique. El juny del 1940 va donar a llum un nadó, però al cap de quinze dies va morir de febres puerperals. Perucho, desenganyat de tot, va fer vida al marge dels cercles habituals dels exiliats valencians i catalans. En canvi, va congeniar amb exiliats espanyols d’expressió castellana, es va abocar a una vida de bohèmia i, arran del pacte germanosoviètic, va abandonar el PCE. Gràcies a la seua extraordinària capacitat professional es feu un lloc en la premsa del país d’adopció. Fou coordinador d’informació internacional del setmanari Tiempo, corrector d’estil d’El Nacional i crític de cinema d’Excélsior. La seua aportació va resultar decisiva per a modernitzar la crítica cinematogràfica a Mèxic.
En l’emissora XEB va travar relacions amb l’actriu radiofònica Nené Torres, amb la qual va formar una nova família que va tindre tres filles. Però, víctima d’una hipertensió maligna, va morir quan encara no tenia 54 anys. Està soterrat en el “Panteón Español” de la capital federal de Mèxic.
Al final de la guerra passà la frontera i es reuní amb Lucienne a París, fins que el 4 d’abril embarcà a Sant Nazer en el Flandre, vapor que atracà a Veracruz el 22 d’abril del 1939. A finals de juliol Lucienne va arribar en el Mexique. El juny del 1940 va donar a llum un nadó, però al cap de quinze dies va morir de febres puerperals. Perucho, desenganyat de tot, va fer vida al marge dels cercles habituals dels exiliats valencians i catalans. En canvi, va congeniar amb exiliats espanyols d’expressió castellana, es va abocar a una vida de bohèmia i, arran del pacte germanosoviètic, va abandonar el PCE. Gràcies a la seua extraordinària capacitat professional es feu un lloc en la premsa del país d’adopció. Fou coordinador d’informació internacional del setmanari Tiempo, corrector d’estil d’El Nacional i crític de cinema d’Excélsior. La seua aportació va resultar decisiva per a modernitzar la crítica cinematogràfica a Mèxic.
En l’emissora XEB va travar relacions amb l’actriu radiofònica Nené Torres, amb la qual va formar una nova família que va tindre tres filles. Però, víctima d’una hipertensió maligna, va morir quan encara no tenia 54 anys. Està soterrat en el “Panteón Español” de la capital federal de Mèxic.
ARTUR PERUCHO I BADIA
-
Periodista i biògraf de Hens Beimer
-
(Borriana, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1956). Periodista i escriptor. Cursà el Batxillerat en l’Institut Lluís Vives i estudià dret en les universitats de València i Madrid. Des de ben jove col·laborà en el diari El Pueblo i en 1927 en La Gaceta Literaria. Eixe any, arran de la mort de son pare, es traslladà de Madrid a Barcelona, on feu de pont entre catalans i valencians, com es desprén de les seues col·laboracions en Taula de Lletres Valencianes. Publicà en Acció Valenciana, Avant, La Nostra Terra, La Nova Revista, Joia, La Publicitat, D’Ací i d’Allà.
En 1929 fou corresponsal de Diario de Barcelona a París, on va escriure la novel·la Ícar o la impotència. Va escriure Catalunya sota la dictadura, informe en què denuncià els atacs de la dictadura a la llengua catalana. Va col·laborar en Mirador, La Rambla de Catalunya, La Rambla i Diari del Migdia. Se’l va incloure en l’antologia generacional La poesia valenciana en 1930. En 1935 contragué matrimoni a Madrid amb la parisenca Lucienne Gache.
A conseqüència de la sublevació militar del 1936 s’identificà amb l’ideal comunista, sense abandonar el republicanisme federal d’esquerres. L’octubre del 1936 s’instal·là a Barcelona, on fou designat director del setmanari Mirador, confiscat pel PSUC. També treballà en la productora i distribuïdora cinematogràfica de filiació comunista Film Popular.
Al final de la guerra passà la frontera i es reuní amb Lucienne a París, fins que el 4 d’abril embarcà a Sant Nazer en el Flandre, vapor que atracà a Veracruz el 22 d’abril del 1939. A finals de juliol Lucienne va arribar en el Mexique. El juny del 1940 va donar a llum un nadó, però al cap de quinze dies va morir de febres puerperals. Perucho, desenganyat de tot, va fer vida al marge dels cercles habituals dels exiliats valencians i catalans. En canvi, va congeniar amb exiliats espanyols d’expressió castellana, es va abocar a una vida de bohèmia i, arran del pacte germanosoviètic, va abandonar el PCE. Gràcies a la seua extraordinària capacitat professional es feu un lloc en la premsa del país d’adopció. Fou coordinador d’informació internacional del setmanari Tiempo, corrector d’estil d’El Nacional i crític de cinema d’Excélsior. La seua aportació va resultar decisiva per a modernitzar la crítica cinematogràfica a Mèxic.
En l’emissora XEB va travar relacions amb l’actriu radiofònica Nené Torres, amb la qual va formar una nova família que va tindre tres filles. Però, víctima d’una hipertensió maligna, va morir quan encara no tenia 54 anys. Està soterrat en el “Panteón Español” de la capital federal de Mèxic.
-
Periodista i biògraf de Hens Beimer
-
(Borriana, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1956). Periodista i escriptor. Cursà el Batxillerat en l’Institut Lluís Vives i estudià dret en les universitats de València i Madrid. Des de ben jove col·laborà en el diari El Pueblo i en 1927 en La Gaceta Literaria. Eixe any, arran de la mort de son pare, es traslladà de Madrid a Barcelona, on feu de pont entre catalans i valencians, com es desprén de les seues col·laboracions en Taula de Lletres Valencianes. Publicà en Acció Valenciana, Avant, La Nostra Terra, La Nova Revista, Joia, La Publicitat, D’Ací i d’Allà.
En 1929 fou corresponsal de Diario de Barcelona a París, on va escriure la novel·la Ícar o la impotència. Va escriure Catalunya sota la dictadura, informe en què denuncià els atacs de la dictadura a la llengua catalana. Va col·laborar en Mirador, La Rambla de Catalunya, La Rambla i Diari del Migdia. Se’l va incloure en l’antologia generacional La poesia valenciana en 1930. En 1935 contragué matrimoni a Madrid amb la parisenca Lucienne Gache.
A conseqüència de la sublevació militar del 1936 s’identificà amb l’ideal comunista, sense abandonar el republicanisme federal d’esquerres. L’octubre del 1936 s’instal·là a Barcelona, on fou designat director del setmanari Mirador, confiscat pel PSUC. També treballà en la productora i distribuïdora cinematogràfica de filiació comunista Film Popular.
Al final de la guerra passà la frontera i es reuní amb Lucienne a París, fins que el 4 d’abril embarcà a Sant Nazer en el Flandre, vapor que atracà a Veracruz el 22 d’abril del 1939. A finals de juliol Lucienne va arribar en el Mexique. El juny del 1940 va donar a llum un nadó, però al cap de quinze dies va morir de febres puerperals. Perucho, desenganyat de tot, va fer vida al marge dels cercles habituals dels exiliats valencians i catalans. En canvi, va congeniar amb exiliats espanyols d’expressió castellana, es va abocar a una vida de bohèmia i, arran del pacte germanosoviètic, va abandonar el PCE. Gràcies a la seua extraordinària capacitat professional es feu un lloc en la premsa del país d’adopció. Fou coordinador d’informació internacional del setmanari Tiempo, corrector d’estil d’El Nacional i crític de cinema d’Excélsior. La seua aportació va resultar decisiva per a modernitzar la crítica cinematogràfica a Mèxic.
En l’emissora XEB va travar relacions amb l’actriu radiofònica Nené Torres, amb la qual va formar una nova família que va tindre tres filles. Però, víctima d’una hipertensió maligna, va morir quan encara no tenia 54 anys. Està soterrat en el “Panteón Español” de la capital federal de Mèxic.