FRANCESC ALCALÀ I LLORENTE
-
Nebot de Teodor Llorente, delegat a Perpinyà del Comité d’Acollida d’Infants Espanyols i delegat del Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE) de París
-
(València, 1908 - Ciutat de Mèxic, 1997). Economista i escriptor. Fill de Vicent Alcalà Virto i de Josepa Llorente Cabrera, era renebot de Teodor Llorente Olivares.Ingressà com a professor en l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de València. Del 1926 a 1936 treballà en el Banco de Bilbao a Madrid i València.
En 1934 col·laborà amb la fundació d’Esquerra Valenciana. En 1936, en esclatar la Guerra Civil, fou delegat del Consell Superior Tutelar de Menors del Ministeri de Justícia i, en 1938, oficial del Centre d’Organització Permanent de les Tropes d’Intendència de l’Exèrcit Popular de la República. L’any següent va ser elegit delegat a Perpinyà del Comité d’Acollida d’Infants Espanyols i delegat del Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE) de París.
El 1942 ell i la seua esposa van embarcar en el Nyassa rumb a Mèxic. Al cap de poc temps van obtindre la ciutadania mexicana. Treballà en el Banco Continental, la Compañía Mexicana de Seguros La Metropolitana i el Banco Industrial de l’Estat de Mèxic.
Participà en la fundació de la Casa Regional Valenciana de Mèxic, que presidí, i col·laborà amb la revista Senyera com a poeta i, ocasionalment, en Quaderns de l’Exili. Publicà els llibres de versos Evocación de Valencia i Exilio, probablement traduïts del valencià.
FRANCESC ALCALÀ I LLORENTE
-
Nebot de Teodor Llorente, delegat a Perpinyà del Comité d’Acollida d’Infants Espanyols i delegat del Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE) de París
-
(València, 1908 - Ciutat de Mèxic, 1997). Economista i escriptor. Fill de Vicent Alcalà Virto i de Josepa Llorente Cabrera, era renebot de Teodor Llorente Olivares.Ingressà com a professor en l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de València. Del 1926 a 1936 treballà en el Banco de Bilbao a Madrid i València.
En 1934 col·laborà amb la fundació d’Esquerra Valenciana. En 1936, en esclatar la Guerra Civil, fou delegat del Consell Superior Tutelar de Menors del Ministeri de Justícia i, en 1938, oficial del Centre d’Organització Permanent de les Tropes d’Intendència de l’Exèrcit Popular de la República. L’any següent va ser elegit delegat a Perpinyà del Comité d’Acollida d’Infants Espanyols i delegat del Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE) de París.
El 1942 ell i la seua esposa van embarcar en el Nyassa rumb a Mèxic. Al cap de poc temps van obtindre la ciutadania mexicana. Treballà en el Banco Continental, la Compañía Mexicana de Seguros La Metropolitana i el Banco Industrial de l’Estat de Mèxic.
Participà en la fundació de la Casa Regional Valenciana de Mèxic, que presidí, i col·laborà amb la revista Senyera com a poeta i, ocasionalment, en Quaderns de l’Exili. Publicà els llibres de versos Evocación de Valencia i Exilio, probablement traduïts del valencià.