FRANCESC PUIG I ESPERT
-
Catedràtic d’institut, va exercir la docència a l'Institut Lluís Vives, de València
-
(València, 1892 - Asnières-sur-Seine, 1967). Professor de llengua espanyola a París i locutor de la radiotelevisió francesa. Col·laborà en Senyera i en la revista Sicània, editorial que va publicar pòstumament el seu poemari Hortolans (1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres amb qualificació d’excel·lent a la Universitat de València. Va guanyar diverses Flors Naturals als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1920, 1921 i 1926. Com a poeta s’havia donat a conéixer amb Esberles del cor (1914). Pertanyia al grup de poetes que des de Taula de Lletres Valencianes, El País Valencià o Timó responien a la voluntat de contribuir al redreçament del poble valencià tant des de la implicació política activa com des del compromís amb la literatura.
S’inicià a la política de secretari de la Joventut Nacionalista Republicana i s’afilià al Partido Republicano Radical Socialista. Durant la Guerra Civil participà a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura de València. A Elx va desenvolupar una àmplia tasca cívica i d’ajut a l’esforç de la guerra com ara actes polítics i culturals, activitats de solidaritat amb els combatents al front o la participació en emissions de la ràdio local. S’exilià a França, ja que sabia que estava buscat per les seues conviccions d’esquerres. Després d’un període d'aïllament, va reprendre el contacte amb exiliats espanyols i valencians, mantenint correspondència amb Angelí Castanyer, entre d’altres, i participant en actes culturals. El 1956, als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili celebrats a Cambridge, fou guardonat amb un accèssit de la Viola per A la Verge dels Desemparats.
-
Catedràtic d’institut, va exercir la docència a l'Institut Lluís Vives, de València
-
(València, 1892 - Asnières-sur-Seine, 1967). Professor de llengua espanyola a París i locutor de la radiotelevisió francesa. Col·laborà en Senyera i en la revista Sicània, editorial que va publicar pòstumament el seu poemari Hortolans (1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres amb qualificació d’excel·lent a la Universitat de València. Va guanyar diverses Flors Naturals als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1920, 1921 i 1926. Com a poeta s’havia donat a conéixer amb Esberles del cor (1914). Pertanyia al grup de poetes que des de Taula de Lletres Valencianes, El País Valencià o Timó responien a la voluntat de contribuir al redreçament del poble valencià tant des de la implicació política activa com des del compromís amb la literatura.
S’inicià a la política de secretari de la Joventut Nacionalista Republicana i s’afilià al Partido Republicano Radical Socialista. Durant la Guerra Civil participà a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura de València. A Elx va desenvolupar una àmplia tasca cívica i d’ajut a l’esforç de la guerra com ara actes polítics i culturals, activitats de solidaritat amb els combatents al front o la participació en emissions de la ràdio local. S’exilià a França, ja que sabia que estava buscat per les seues conviccions d’esquerres. Després d’un període d'aïllament, va reprendre el contacte amb exiliats espanyols i valencians, mantenint correspondència amb Angelí Castanyer, entre d’altres, i participant en actes culturals. El 1956, als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili celebrats a Cambridge, fou guardonat amb un accèssit de la Viola per A la Verge dels Desemparats.