JULI JUST I GIMENO
-
Va rebre del govern francés diverses condecoracions, la Creu Roja de les Arts, les Ciències i les Lletres i la Creu del Mèrit Civil, pel seu treball a favor de la humanitat
-
(València, 1894 - París, 1976). Periodista, ocupà diversos ministeris en els governs de la República en l’exili, fou corresponsal de diversos diaris americans i col·laborador d’España Libre, El Poble Català, Revista de Catalunya, La Nostra Revista, Ibérica i España Errante. Estudià enginyeria a Madrid, tot i que mai exercí la professió, treballa com a periodista i traductor. Fundà la Joventut Nacionalista Republicana, intervingué als moviments contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia. Fou president de la Casa de la Democràcia i se’l va considerar padrí de l’acostament al valencianisme més republicà fins al punt de proclamar la Segona República des del balcó de l’Ajuntament de València. Posteriorment fou ministre d’Obres Públiques i impulsà la construcció dels refugis contra els bombardejos de Madrid i València. A més, formà part del Consell Superior de Guerra. S’exilià amb la seua dona a Cotlliure, fou empresonat a les presons de Marsella, Foix, Pàmies i Tolosa de Llenguadoc i internat als camps de concentració Vernet de l’Arieja i Récébédou. Després de l’alliberament de França, promogué les Corts Republicanes a l’exili a Mèxic.
-
Va rebre del govern francés diverses condecoracions, la Creu Roja de les Arts, les Ciències i les Lletres i la Creu del Mèrit Civil, pel seu treball a favor de la humanitat
-
(València, 1894 - París, 1976). Periodista, ocupà diversos ministeris en els governs de la República en l’exili, fou corresponsal de diversos diaris americans i col·laborador d’España Libre, El Poble Català, Revista de Catalunya, La Nostra Revista, Ibérica i España Errante. Estudià enginyeria a Madrid, tot i que mai exercí la professió, treballa com a periodista i traductor. Fundà la Joventut Nacionalista Republicana, intervingué als moviments contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia. Fou president de la Casa de la Democràcia i se’l va considerar padrí de l’acostament al valencianisme més republicà fins al punt de proclamar la Segona República des del balcó de l’Ajuntament de València. Posteriorment fou ministre d’Obres Públiques i impulsà la construcció dels refugis contra els bombardejos de Madrid i València. A més, formà part del Consell Superior de Guerra. S’exilià amb la seua dona a Cotlliure, fou empresonat a les presons de Marsella, Foix, Pàmies i Tolosa de Llenguadoc i internat als camps de concentració Vernet de l’Arieja i Récébédou. Després de l’alliberament de França, promogué les Corts Republicanes a l’exili a Mèxic.
JULI JUST I GIMENO
-
Va rebre del govern francés diverses condecoracions, la Creu Roja de les Arts, les Ciències i les Lletres i la Creu del Mèrit Civil, pel seu treball a favor de la humanitat
-
(València, 1894 - París, 1976). Periodista, ocupà diversos ministeris en els governs de la República en l’exili, fou corresponsal de diversos diaris americans i col·laborador d’España Libre, El Poble Català, Revista de Catalunya, La Nostra Revista, Ibérica i España Errante. Estudià enginyeria a Madrid, tot i que mai exercí la professió, treballa com a periodista i traductor. Fundà la Joventut Nacionalista Republicana, intervingué als moviments contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia. Fou president de la Casa de la Democràcia i se’l va considerar padrí de l’acostament al valencianisme més republicà fins al punt de proclamar la Segona República des del balcó de l’Ajuntament de València. Posteriorment fou ministre d’Obres Públiques i impulsà la construcció dels refugis contra els bombardejos de Madrid i València. A més, formà part del Consell Superior de Guerra. S’exilià amb la seua dona a Cotlliure, fou empresonat a les presons de Marsella, Foix, Pàmies i Tolosa de Llenguadoc i internat als camps de concentració Vernet de l’Arieja i Récébédou. Després de l’alliberament de França, promogué les Corts Republicanes a l’exili a Mèxic.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà, va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
-
Va rebre del govern francés diverses condecoracions, la Creu Roja de les Arts, les Ciències i les Lletres i la Creu del Mèrit Civil, pel seu treball a favor de la humanitat
-
(València, 1894 - París, 1976). Periodista, ocupà diversos ministeris en els governs de la República en l’exili, fou corresponsal de diversos diaris americans i col·laborador d’España Libre, El Poble Català, Revista de Catalunya, La Nostra Revista, Ibérica i España Errante. Estudià enginyeria a Madrid, tot i que mai exercí la professió, treballa com a periodista i traductor. Fundà la Joventut Nacionalista Republicana, intervingué als moviments contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia. Fou president de la Casa de la Democràcia i se’l va considerar padrí de l’acostament al valencianisme més republicà fins al punt de proclamar la Segona República des del balcó de l’Ajuntament de València. Posteriorment fou ministre d’Obres Públiques i impulsà la construcció dels refugis contra els bombardejos de Madrid i València. A més, formà part del Consell Superior de Guerra. S’exilià amb la seua dona a Cotlliure, fou empresonat a les presons de Marsella, Foix, Pàmies i Tolosa de Llenguadoc i internat als camps de concentració Vernet de l’Arieja i Récébédou. Després de l’alliberament de França, promogué les Corts Republicanes a l’exili a Mèxic.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà, va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.