EDUARD MUÑOZ
-
Amic íntim de Picasso a París
-
(València, 1906-Issy-les-Moulineaux, 1964). Va nàixer al si d’una família de classe mitjana de sis germans, formada per Severino Muñoz Muedra i Emilia Orts Herreras.
Va iniciar la carrera de Dret a la Universitat de València, però prompte va deixar d’assistir a les classes, convençut que l’afició pel dibuix i la pintura, desenvolupada des de la infantesa, era la seua vocació. Es va matricular en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (1921-1926). Va ser alumne dels pintors Isidoro Garnelo, José Renau Montoro i Ricardo Verde, i va tindre la sort de coincidir a les aules de Sant Carles amb un grup d’artistes que es van distingir pel seu progressisme polític i estètic i que més tard van configurar l’anomenada avantguarda valenciana dels anys trenta (Antoni Ballester, Francesc Badia, Francesc Carreño, Armand Ramon, Josep Renau Berenguer, Josep Sabina…).
En esclatar la revolta militar de 1936, va participar en les diferents accions populars i revolucionàries en defensa de la legalitat republicana. Es va adherir a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i després es va enrolar voluntari en un batalló alpí. En haver estudiat a l’Escola Popular de Guerra, va ser destinat a l’Estat Major d’El Campesino.
-
Amic íntim de Picasso a París
-
(València, 1906-Issy-les-Moulineaux, 1964). Va nàixer al si d’una família de classe mitjana de sis germans, formada per Severino Muñoz Muedra i Emilia Orts Herreras.
Va iniciar la carrera de Dret a la Universitat de València, però prompte va deixar d’assistir a les classes, convençut que l’afició pel dibuix i la pintura, desenvolupada des de la infantesa, era la seua vocació. Es va matricular en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (1921-1926). Va ser alumne dels pintors Isidoro Garnelo, José Renau Montoro i Ricardo Verde, i va tindre la sort de coincidir a les aules de Sant Carles amb un grup d’artistes que es van distingir pel seu progressisme polític i estètic i que més tard van configurar l’anomenada avantguarda valenciana dels anys trenta (Antoni Ballester, Francesc Badia, Francesc Carreño, Armand Ramon, Josep Renau Berenguer, Josep Sabina…).
En esclatar la revolta militar de 1936, va participar en les diferents accions populars i revolucionàries en defensa de la legalitat republicana. Es va adherir a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i després es va enrolar voluntari en un batalló alpí. En haver estudiat a l’Escola Popular de Guerra, va ser destinat a l’Estat Major d’El Campesino.
La fi de la guerra va sorprendre’l als Pirineus, per la qual cosa li va resultar relativament fàcil travessar la frontera i entregar-se a les autoritats franceses. La seua condició d’oficial de l’Exèrcit republicà, i tal vegada la seua militància política en el Partit Comunista, va ser la causa que el traslladaren a un camp d’internament de Cotlliure.
Va ser alliberat del camp i traslladat a París per la Creu Roja abans que la resta dels seus companys. Després d’un llarg període d’hospitalització en aquesta capital, es va recuperar prou per a reprendre les activitats polítiques i artístiques. Es va instal·lar en un apartament del Barri Llatí i va començar a col·laborar amb textos literaris i amb il·lustracions en diverses revistes. Va ser llavors quan va reprendre la seua amistat amb Madeleine Conade, una jove francesa que havia conegut a València bastants anys arrere, i amb la qual va contraure matrimoni el 31 de desembre de 1949. Es van instal·lar a la localitat francesa d'Issy-les-Molineaux. Va mantindre una estreta i cordial relació amb els artistes espanyols establits a París, amb els quals solia veure’s en les tertúlies artístiques o en les reunions del Partit Comunista.
Va ser alliberat del camp i traslladat a París per la Creu Roja abans que la resta dels seus companys. Després d’un llarg període d’hospitalització en aquesta capital, es va recuperar prou per a reprendre les activitats polítiques i artístiques. Es va instal·lar en un apartament del Barri Llatí i va començar a col·laborar amb textos literaris i amb il·lustracions en diverses revistes. Va ser llavors quan va reprendre la seua amistat amb Madeleine Conade, una jove francesa que havia conegut a València bastants anys arrere, i amb la qual va contraure matrimoni el 31 de desembre de 1949. Es van instal·lar a la localitat francesa d'Issy-les-Molineaux. Va mantindre una estreta i cordial relació amb els artistes espanyols establits a París, amb els quals solia veure’s en les tertúlies artístiques o en les reunions del Partit Comunista.
EDUARD MUÑOZ
-
Amic íntim de Picasso a París
-
(València, 1906-Issy-les-Moulineaux, 1964). Va nàixer al si d’una família de classe mitjana de sis germans, formada per Severino Muñoz Muedra i Emilia Orts Herreras.
Va iniciar la carrera de Dret a la Universitat de València, però prompte va deixar d’assistir a les classes, convençut que l’afició pel dibuix i la pintura, desenvolupada des de la infantesa, era la seua vocació. Es va matricular en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (1921-1926). Va ser alumne dels pintors Isidoro Garnelo, José Renau Montoro i Ricardo Verde, i va tindre la sort de coincidir a les aules de Sant Carles amb un grup d’artistes que es van distingir pel seu progressisme polític i estètic i que més tard van configurar l’anomenada avantguarda valenciana dels anys trenta (Antoni Ballester, Francesc Badia, Francesc Carreño, Armand Ramon, Josep Renau Berenguer, Josep Sabina…). En esclatar la revolta militar de 1936, va participar en les diferents accions populars i revolucionàries en defensa de la legalitat republicana. Es va adherir a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i després es va enrolar voluntari en un batalló alpí. En haver estudiat a l’Escola Popular de Guerra, va ser destinat a l’Estat Major d’El Campesino.
La fi de la guerra va sorprendre’l als Pirineus, per la qual cosa li va resultar relativament fàcil travessar la frontera i entregar-se a les autoritats franceses. La seua condició d’oficial de l’Exèrcit republicà, i tal vegada la seua militància política en el Partit Comunista, va ser la causa que el traslladaren a un camp d’internament de Cotlliure.
Va ser alliberat del camp i traslladat a París per la Creu Roja abans que la resta dels seus companys. Després d’un llarg període d’hospitalització en aquesta capital, es va recuperar prou per a reprendre les activitats polítiques i artístiques. Es va instal·lar en un apartament del Barri Llatí i va començar a col·laborar amb textos literaris i amb il·lustracions en diverses revistes. Va ser llavors quan va reprendre la seua amistat amb Madeleine Conade, una jove francesa que havia conegut a València bastants anys arrere, i amb la qual va contraure matrimoni el 31 de desembre de 1949. Es van instal·lar a la localitat francesa d'Issy-les-Molineaux. Va mantindre una estreta i cordial relació amb els artistes espanyols establits a París, amb els quals solia veure’s en les tertúlies artístiques o en les reunions del Partit Comunista.
-
Amic íntim de Picasso a París
-
(València, 1906-Issy-les-Moulineaux, 1964). Va nàixer al si d’una família de classe mitjana de sis germans, formada per Severino Muñoz Muedra i Emilia Orts Herreras.
Va iniciar la carrera de Dret a la Universitat de València, però prompte va deixar d’assistir a les classes, convençut que l’afició pel dibuix i la pintura, desenvolupada des de la infantesa, era la seua vocació. Es va matricular en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles (1921-1926). Va ser alumne dels pintors Isidoro Garnelo, José Renau Montoro i Ricardo Verde, i va tindre la sort de coincidir a les aules de Sant Carles amb un grup d’artistes que es van distingir pel seu progressisme polític i estètic i que més tard van configurar l’anomenada avantguarda valenciana dels anys trenta (Antoni Ballester, Francesc Badia, Francesc Carreño, Armand Ramon, Josep Renau Berenguer, Josep Sabina…). En esclatar la revolta militar de 1936, va participar en les diferents accions populars i revolucionàries en defensa de la legalitat republicana. Es va adherir a l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i després es va enrolar voluntari en un batalló alpí. En haver estudiat a l’Escola Popular de Guerra, va ser destinat a l’Estat Major d’El Campesino.
La fi de la guerra va sorprendre’l als Pirineus, per la qual cosa li va resultar relativament fàcil travessar la frontera i entregar-se a les autoritats franceses. La seua condició d’oficial de l’Exèrcit republicà, i tal vegada la seua militància política en el Partit Comunista, va ser la causa que el traslladaren a un camp d’internament de Cotlliure.
Va ser alliberat del camp i traslladat a París per la Creu Roja abans que la resta dels seus companys. Després d’un llarg període d’hospitalització en aquesta capital, es va recuperar prou per a reprendre les activitats polítiques i artístiques. Es va instal·lar en un apartament del Barri Llatí i va començar a col·laborar amb textos literaris i amb il·lustracions en diverses revistes. Va ser llavors quan va reprendre la seua amistat amb Madeleine Conade, una jove francesa que havia conegut a València bastants anys arrere, i amb la qual va contraure matrimoni el 31 de desembre de 1949. Es van instal·lar a la localitat francesa d'Issy-les-Molineaux. Va mantindre una estreta i cordial relació amb els artistes espanyols establits a París, amb els quals solia veure’s en les tertúlies artístiques o en les reunions del Partit Comunista.