JOSEP CASTANYER I FONS
-
Comissari de brigada i divisió i cap del Servei d’Intel·ligència Militar de la província de Castelló i del front de Llevant
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
-
Comissari de brigada i divisió i cap del Servei d’Intel·ligència Militar de la província de Castelló i del front de Llevant
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
JOSEP CASTANYER I FONS
-
Comissari de brigada i divisió i cap del Servei d’Intel·ligència Militar de la província de Castelló i del front de Llevant
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.
-
Comissari de brigada i divisió i cap del Servei d’Intel·ligència Militar de la província de Castelló i del front de Llevant
-
(València, 1900 - París, 1951). Activista cultural i polític. En els anys vint va publicar moltes obres de teatre popular. A l’adveniment de la República formà part del consell de redacció d’El Poble Valencià. En 1933 va fundar la Societat d’Autors Valencians.
Pels anys trenta formà part del Centre d’Actuació Valencianista, en la presidència del qual substituí Joaquim Reig. En 1935 fou elegit president del Partit Valencianista d’Esquerra, fruit de la fusió de diverses agrupacions polítiques. També fou nomenat director d’El País Valencià, on escrigué amb el pseudònim de Batiste Conca.
Durant la Guerra Civil va ser president a València de la SGAE i també del Sindicat d’Autors i Compositors, així com subdelegat de Cultura de la província de València. En la província de Castelló i en el front de Llevant fou comissari de brigada i de divisió i cap d’Intel·ligència Militar.
El 28 de març del 1939 va embarcar en el port d’Alacant en l’Stanbrook en companyia del seu germà Angelí. Arribats a Orà (Algèria), va ser confinat en una companyia de castic dedicada a la construcció del ferrocarril transsaharià, on va agafar la tuberculosi. Una vegada alliberat, intentà mantindre viu el Partit Valencianista d’Esquerra amb dos línies d’actuació bàsiques: assegurar la presència del valencianisme en l’exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a fi de recuperar la legalitat republicana.
El febrer del 1944 llançà des d’Orà un manifest en valencià i castellà en què s’anunciava la creació de la Unió Democràtica d’Acció Valenciana, que va tindre poc de recorregut. En 1946 s’instal·là a París i amb el seu germà va fundar la Casa Regional Valenciana, de la qual fou el primer president.