HORTOLANS
-
Francesc Puig Espert

Poble infantat en llum; ancestral branca,
milenària en arrels i noble història
València, mon bresol; antiga glòria
de mon jovent perdut, tot, sens tu, em manca.

Per mi sempre has estat forta palanca
que aixeca mon esprit en la aleatòria
esperança en un jorn de ma victòria
gojant-te a cel obert, lliure i sens tanca.

Oh València eterna!! Serà possible
que el meu cor, que amb tu bat, sia admissible
de nou dintre ton blau, a joia plena ?

Si per ella és mon pit un reliquiari,
feu que es borre, Senyor, el meu calvari
on hi ha clavada en creu, ma fonda pena!.