ELS VALENCIANS DE SECÀ
-
Gaetà Huguet
-
Gaetà Huguet
Les jornades dels dies faeners s’escolaven al mas amb tanta activitat que hom hauria dit que allò era tot un poble. Venien alhora la verema de les tintoreres amb el trepig del raïm, i l’arreplegada de les figues, ametles i garrofes, i com que la finca era prou gran, sempre hi havia vint-i-cinc o trenta persones trafegant-hi per les vores. I el Monjo, el masover major, que ordenava el treball de tota aquella gent, sempre estava alerta, a fi que hom no hi pergués gens de temps.
El gat observa ara més fixament que mai i amb la llengua es llepa el nas. Un teuladí ix del rafel on ja era amagat, però d’altres n’hi entren. Va fent-se fosc, de nit... El gat no es mou, sempre amb els ulls rodons fixos a la teulada. Pobres teuladins! És de nit...; ja no s’hi veuen teuladins que ixquen, que saltironen, que es canvien de lloc ni que voletegen.
El gat observa ara més fixament que mai i amb la llengua es llepa el nas. Un teuladí ix del rafel on ja era amagat, però d’altres n’hi entren. Va fent-se fosc, de nit... El gat no es mou, sempre amb els ulls rodons fixos a la teulada. Pobres teuladins! És de nit...; ja no s’hi veuen teuladins que ixquen, que saltironen, que es canvien de lloc ni que voletegen.
ELS VALENCIANS DE SECÀ
-
Gaetà Huguet
-
Gaetà Huguet
Les jornades dels dies faeners s’escolaven al mas amb tanta activitat que hom hauria dit que allò era tot un poble. Venien alhora la verema de les tintoreres amb el trepig del raïm, i l’arreplegada de les figues, ametles i garrofes, i com que la finca era prou gran, sempre hi havia vint-i-cinc o trenta persones trafegant-hi per les vores. I el Monjo, el masover major, que ordenava el treball de tota aquella gent, sempre estava alerta, a fi que hom no hi pergués gens de temps.
El gat observa ara més fixament que mai i amb la llengua es llepa el nas. Un teuladí ix del rafel on ja era amagat, però d’altres n’hi entren. Va fent-se fosc, de nit... El gat no es mou, sempre amb els ulls rodons fixos a la teulada. Pobres teuladins! És de nit...; ja no s’hi veuen teuladins que ixquen, que saltironen, que es canvien de lloc ni que voletegen.
El gat observa ara més fixament que mai i amb la llengua es llepa el nas. Un teuladí ix del rafel on ja era amagat, però d’altres n’hi entren. Va fent-se fosc, de nit... El gat no es mou, sempre amb els ulls rodons fixos a la teulada. Pobres teuladins! És de nit...; ja no s’hi veuen teuladins que ixquen, que saltironen, que es canvien de lloc ni que voletegen.