EL PAÍS VALENCIÀ I ELS ALTRES
-
Emili Gómez Nadal
-
Emili Gómez Nadal
…aqueixa imatge de marca que els valencians arrosseguen des de fa segles, no és massa falaguera: desficaciats, desastrats, cridaners, ingovernables, pensant només en menjar bé i riure bé (…) ¿Però és que tals qualitats són un signe exclusiu valencià? ¿O seria més bé la característica general dels pobles desbussolats, sense arrels, eixits d’una matriu colonial, disposats a acceptar qualsevol modes i mimetismes, perquè són compostos d’elements humans vinguts de tot arreu i en gestació permanent?”
“El bon valencià pareix constantment fidel a la imatge del mediterrani, íntimament inclinat a les realitats concretes i productives, i poc sensibles als grans principis abstractes i a les elucubracions de l’esperit, bones per a certs senyors de la vila que cerquen conjurar els desficis.”
“El bon valencià pareix constantment fidel a la imatge del mediterrani, íntimament inclinat a les realitats concretes i productives, i poc sensibles als grans principis abstractes i a les elucubracions de l’esperit, bones per a certs senyors de la vila que cerquen conjurar els desficis.”
EL PAÍS VALENCIÀ I ELS ALTRES
-
Emili Gómez Nadal
-
Emili Gómez Nadal
…aqueixa imatge de marca que els valencians arrosseguen des de fa segles, no és massa falaguera: desficaciats, desastrats, cridaners, ingovernables, pensant només en menjar bé i riure bé (…) ¿Però és que tals qualitats són un signe exclusiu valencià? ¿O seria més bé la característica general dels pobles desbussolats, sense arrels, eixits d’una matriu colonial, disposats a acceptar qualsevol modes i mimetismes, perquè són compostos d’elements humans vinguts de tot arreu i en gestació permanent?”
“El bon valencià pareix constantment fidel a la imatge del mediterrani, íntimament inclinat a les realitats concretes i productives, i poc sensibles als grans principis abstractes i a les elucubracions de l’esperit, bones per a certs senyors de la vila que cerquen conjurar els desficis.”
“El bon valencià pareix constantment fidel a la imatge del mediterrani, íntimament inclinat a les realitats concretes i productives, i poc sensibles als grans principis abstractes i a les elucubracions de l’esperit, bones per a certs senyors de la vila que cerquen conjurar els desficis.”